Cogito ergo sum

Opinió personal sobre el BLOG.

2010-05-03T13:08:00.000-07:00

Des de l'any passat tots els alumnes que actualment estem finalitzan 2n de Batxillerat, hem compartit moltes experiències, moments de treball, moments graciosos, anècdotes,.... amb els nostres blogs. Així doncs m'agradaria poder continuar comunicant-nos mitjançant el blog. És evident que un cop s'acabi el curs, no pengerem més redaccions sobre els textos dels autors estudiats a classe, ni projecte sde recerca, ni videos ni res relacionat amb " deures de casa", si més no m'agradaria que no tanquessim els nostres blogs, i poguèssim seguir mantenint el contacte, és adir, penjant fotos, comentaris, per saber més sobre l'any universitari que ens espera ( sempre i quan tinguem temps, és clar jajajaja:)).

Per a mi ha sigut una nova experiència, ja que no en tenia constància de que existís el Blogger, i m'ha agradat molt ja que és una forma amena i divertida de posar en comú els treballs i comentar els textos de diferents autors. Espero doncs, que aquesta activitat del blog, es pugui seguint fent amb els pròxims cursos de batxillerat, i espero a més a més, que cada cop vagin millorant, perquè com deia Descartes, els blogs d'ara no seran els mateixos blogs que d'aquí a uns anys. Gràcies a tots i espero que us hagi agradat i entretingut el meu blog.

Una mica de la vida de John Stuart Mill.

2010-05-03T12:55:00.000-07:00

Degut a la rapidesa amb la que hem tingut que avançar el temari, he volgut fer una petita exposició de les idees principals de Mill, en resum de la seva teoria. Així doncs, aquí us deixu un link i més informació sobre l'autor.

L'obra Sobre la llibertat de Mill es dirigeix a la naturalesa i límits del poder que pot ser exercit legítimament per la societat sobre l'individu. Un dels arguments insígnia de Mill és el principi del dany o principi del perjudici (harm principle). Aquest manté que cada individu té el dret a actuar d'acord a la seva pròpia voluntat en tant que tals accions no perjudiquin o danyen a altres. Si la realització de l'acció només abasta la pròpia persona, és a dir, si només afecta directament a l'individu executor, la societat no té dret a intervenir, encara que creu que l'executor s'està perjudicant a si mateix. Sosté, però, que els individus estan exempts del dret a portar a terme accions que puguin causar danys perdurables i greus sobre la seva persona o propietats segons postula el harm principle. Com a ningú existeix en absolut ostracisme, el dany que rep un mateix també perjudica altres i el destruir propietats afecta la comunitat tant com a un mateix. Mill exclou a aquells que són "incapaços d'autogovern" de tal principi , com ara nens molt jove o aquells que viuen a "estats socialment endarrerits" (backward states of society).

http://www.portalplanetasedna.com.ar/inteligencia1.htm

Comentari primer text de Kant

2010-05-03T11:58:00.000-07:00

En aquest primer text, Kant explica que tot el coneixement humà comença amb l'experiència, però això no vol dir que per aquesta raó tot el coneixement s'origina envers aquesta. Partint de la teoria de Kant, és possible que puguem partir de les impressions, ja que són dades que rebem dels sentits, i un cop captades el subjecte li dona una forma determinada .Kant afirma que no podem conèixer les coses tal com són, al igual que Hume afirmava, sinò tal com s'ens mostren. Al l'última part del text, Kant afirma que hi ha una qüestió que s'ha de cercar encara més per ser detallada i aquesta es la pregunta sobre si existeix un tipus de coneixement independent de l'experiència, "a priori".

Per saber-ne més sobre David Hume

2010-05-01T12:47:00.000-07:00

La mesura de totes les coses és l'home, ell decideix les coses bones, el bell i la veritat, si més no, res més enllà d'ell mateix es pot assegurar. Naturalment la seva decisió no és conscient ni voluntària, ja que són els mecanismes que, ocults i en silenci, treballen en el seu psiquisme, els responsables d'aquesta "creació del món". David Hume es proposa descobrir-los. El coneixement, és coneixement humà, d'un ésser més sensible que racional; les seves decisions morals es fan des dels sentiments i es mesuren per la felicitat que poden promoure. No sabem com arribar al transcendent, al metafísic (Déu, l'ànima, la Realitat); vivim encapsulats en la nostra subjectivitat finita i sensorial. Tal és la filosofia de David Hume, imprescindible per comprendre les molt diverses formes de empirisme contemporani, hereves d'una manera o altre de la filosofia de Hume (suau i moderada en el seu estil i forma, i radical en el seu plantejament i conclusions).

- http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=796

- http://www.luventicus.org/articulos/02A036/hume.html

A més a més, aqui us deixo un video perquè pugueu saber més sobre l'autor.

- http://www.youtube.com/watch?v=leexS9p7J1E

Text de Hume, Abstract

2010-04-30T12:45:00.000-07:00

Hume afirma que l'únic que podem conèixer són les percepcions de les nostres impressions. Hume critica les afirmacions dels cartesians en demostrar que la matèria no té energia i que aquesta li prové de Déu o ésser suprem. En resposta a aquestes afirmacions, el filòsof aporta que les idees que nosaltres tenim de Déu són composicions fetes a partir de les idees de la nostra ment, perque ningú pot conèixer la causa de les impressions (escepticisme). Segons Hume, cap teoria filosòfica al llarg de la història, aporta res a conèixer la causa de l'ésser suprem. A aquest text el filòsof afirma que si considerem la nostra voluntat "a priori" no podrem arribar a trobar la causa, però si recorrem a la experiència només podrem conèixer objectes de la percepció.Hume conclou el text afirmant que en aquesta qüestió existeixen moltes dificultats.

Projecte 6. Video de la valoració personal sobre Ludwig Wiittgenstein

2010-04-23T21:34:00.000-07:00

Espero que us agradi.

PD: Enric no em deixava pujarlo sencer perquè posava que era mol gran i que no me'l llegia, pr això t'he posat drectament la direcció del enllaç al Youtube. Gràcies.

http://www.youtube.com/watch?v=32IjkhA_DtY

Més sobre Kant

2010-04-23T12:05:00.000-07:00

La filosofía kantiana, llamada por su autor Idealismo Trascendental y conocida entre nosotros también como filosofía crítica o "criticismo", se desarrolla a partir de una nueva solución del problema del conocimiento según la cual los elementos formales y los elementos materiales del conocimiento han de colaborar para que éste pueda darse, pretendiendo, de este modo, superar las limitaciones del empirismo y del racionalismo.

http://www.luventicus.org/articulos/02A036/kant.html

- http://cunday.blogspot.com/2009/04/immanuel-kant.html

I a més a més us penjo un video perquè pugueu saber-ne més sobre l'autor.

- http://www.youtube.com/watch?v=jyJOGSIGDOA

Redacció sobre els textos de hume.

2010-04-21T12:29:00.000-07:00

Hi ha un fet clau que separa la mortalitat de la racionalitat, i que la finalitat de les accions, allò que motiva tota la dinàmica de l’acció humana, no pot ser establerta per la raó. La finalitat depèn d’allò que hom vol desitjar. La raó només pot actuar quan això ja ha estat establert en la mesura que és necessària per establir els millors mitjans per arribar a assolir-la. per Hume, les valoracions morals no poden ser altre cosa que sentiments que s’afegeixen a certes accions i que ens inclinen a apreciar-les com positives o negatives. L’anàlisi d’una acció ens revela passions, interessos, mai virtuts o vicis. Aquests termes solament poden designar els nostres sentiments interiors davant aquestes accions.

El "jo" existeix?

2010-04-21T12:28:00.000-07:00

Él jo és un concepte que hom interpretem com la nostra persona, no obstant el jo és el subjecte, és l’essència, és allò que fa que el nostre cos tingui sentit. No l’hem de confondre amb l’anima, si més no, aquesta és la que dóna vida, mentre que el jo, és el que assoleix el coneixement i l’experiència. Com bé sabem, el coneixement i l’experiència són processos que estan sotmesos a canvis constants, per tant el jo també va evolucionant i caminant. El “jo” de fa 10 anys, no és el mateix “jo” d’ara, perquè és necessari que aquest “jo” vagi assolint coneixement i que canviï, si més no, la societat no hauria evolucionat. A més, el “jo”, és el que caracteritza i diferencia les persones, perquè amb el pas del temps, tothom hem de anar forjant aquest “jo”, aquest ésser quasi bé perfecte.

Projecte 4. Pensament de Ludwig Wittgenstein

2010-04-06T13:21:00.000-07:00

La filosofia i pensament de Ludwig Wittgenstein és sens dubte interessant. Pocs filòsofs van posar tant afany en la sinceritat, la coherència vital i en la recerca de la veritat. Wittgenstein va arriscar la seva vida a l'entendre que la filosofia ens compromet més enllà de les reclamacions de la vida quotidiana, social i professional. Però tot això des d'una gran comparació que va donar lloc a un important malentès. Va acceptar les tesis fonamentals del empirisme clàssic: només és possible el coneixement del que s'ofereix a la percepció, dels fets; l'únic coneixement, l'única forma legítima de coneixement és la que correspon a les ciències empíriques, i només pot afegir la filosofia en relació als fets del món. Sobre aquest fons que plasma de la filosofia com a discurs, afegeix Wittgenstein la seva idea que els límits del coneixement humà tenen a veure, tant amb els límits que imposa la lògica (primer Wittgenstein), com amb els del llenguatge corrent (segon Wittgenstein). La paradoxa i el malentès venen quan afirmem que amb això ja s'acaba tot (així ho van creure els filòsofs neopositivistes, que intentaran acostar Wittgenstein a les seves tesis). No obstant això, aquí comença l'interessant: per Wittgenstein els fets dels que ens parla la ciència, l'únic dir amb "sentit", es desenvolupen en un escenari del qual també ens podem i hem ocupar: l'estructura lògica del conjunt de fets als que anomenem món, el sentit, el místic, escenari que ens compromet vitalment i és irrenunciable. La filosofia ens prepara per acollir amb el silenci, però no amb el silenci del ignorar i menys encara del negar, sinó amb el callar conscient i voluntari, còmplice del misteri en el qual ja ens complaem amb la bellesa, ja que ens sotmetem al bé.

ENLLAÇOS:

-http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/Filosofiacontemporanea/Wittgenstein/Wittgenstein-Filosofia.htm

-http://solotxt.brinkster.net/csn/06witt.htm

-http://www.wikilearning.com/curso_gratis/apuntes_sobre_wittgenstein-biografia_y_epoca/1989-1

-http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=616

I per saber-ne més, podeu consultar aquest enllaç on aprendreu més sobre l'autor.

- http://www.youtube.com/watch?v=-szkjFxY1Zo

Existeix la realitat fora de la ment idependenment que jo la pensi?

2010-02-16T02:29:00.000-08:00

Des del meu punt de vista aquesta frase té una certa ambigüitat, doncs per mi pot haber-hi una realitat, el que no sabem es si aquesta realitat és la vertadera realitat, o bé és la que el meu subconscient fa que cregui que és? No obstant Descartes afirmava que ``allò que és indubtable és que jo existeixo´´, per tant, si jo existeixo vol dir que els altres també existeixen per què també s’identifiquen com “jo”. Partin d'aquesta idea tots viuriem en la mateix realitat, creant així una única realitat per a tots, llabors aquesta realitat existiria per si sola, és a dir encara que nosaltres fossim o no hi fossim, encara que nosaltres la pensesim o no la pensesim, aquesta realitat seguiria estant permanentment.

Projecte 3. Influencies que han tingut pes en la vida de Wittgenstein.

2010-02-08T14:02:00.000-08:00

Encara que també van influir en menor mesura Schopenhauer, Kierkegaard, Dostoievski i Tolstoi, destaquen sobretot Frege i Bertrand Russell.

FREGE:

- És considerat un dels fundadors de la lògica moderna, la matemàtica moderna, i de la filosofia moderna el llenguatge.

- Al costat de Russell, és el representant del logicisme: intent de fonamentar la matemàtica en la lògica.

- Va tractar per tant de deduir la matemàtica a partir d'idees primitives exclusivament lògiques, i per això va considerar que era necessari construir un llenguatge perfecte (el de la lògica), exempt de les ambigüitats i inexactituds que poblen l'usual.

- Va establir una teoria del significat dels símbols del llenguatge.

RUSSELL:

- A partir dels seus estudis en el terreny de la lògica (continua el projecte de Frege) juntament amb l'empirisme i el realisme filosòfic, enuncia una teoria de la realitat anomenada "atomisme lògic": el món està format per una pluralitat de fets que són independents entre si i independents del nostre coneixement.

- Creu per tant que cal descompondre els fets complexos fins arribar als més simples, i per això diu que hem d'analitzar el llenguatge, ja que considera que la realitat i el llenguatge perfecte comparteixen la mateixa estructura lògica. Així, distingeix els següents elements tant del llenguatge com de la realitat:

1. En el llenguatge hi ha noms propis que significa l'objecte individual a què es refereixen. [Teoria referencial del significat].

2. Cada objecte individual té qualitats i entra en relació amb altres objectes, donant-se fets que s'expressen mitjançant proposicions.

3. Les proposicions poden ser atòmiques o moleculars (diverses atòmiques unides mitjançant connectives lògiques [i, o, si ...]).

Es dedueix d'aquí que tot el que passa o hi ha pot ser dit en llenguatge perfecte, i tot el que es pot dir en llenguatge perfecte té la seva referència en el món (isomorfia). És a dir, que l'àmbit d'ús del llenguatge perfecte queda reduït a la descripció (el llenguatge pinta la realitat).

Creus que es pot demostrar l’existència de Deú?

2010-01-30T05:01:00.000-08:00

Des del meu punt de vista demostrar l'existència de Déu, és un tema bastant complex de desenvolupar degut a les diverses teories, blasfemacions i polèmiques que això ha comportat. Des d'un primer moment, quan solament partiem d'un coneixement únic sobre Déu, tothom estava comforme amb el que es deia, no obstant al llarg de la història s'han anat qüestionant molts arguments que encara avui dia, molts d'ells no han sigut resolts. Tot i així, jo segueixo partint de la idea de que existeix un Déu únic, no pas com el concevia de petita ni com s'em va explicar, sinó d'una altre manera, com un ésser universal en el qual creim i a vegades ens sentim recolçats. De totes maneres, s'han d'acceptar les diverses maneres les quals la gent d'altres cultures puguin concebre a aquest Déu únic i universal.

Comentari Carta a Meneceu

2010-01-13T04:02:00.000-08:00

1. Idees principals:
La carta d’Epicur a Meneceu ens parla de què la filosofia es pot assolir a totes les edats, però Epicur relciona tots els seus arguments amb la felicitat. Epicur, parla sobre l’hedonisme, el principi del plaer i el dolor, on parla del plaer com a moderació del aliments ja que els aliments senzills ens proporcionen els mateix plaer que els exquisits. Considera que filosofar és apostar per la felicitat ja que viure feliç és viure una vida perfecta, com els déus. També ens parla del tema de la mort. Argumenta també, que no hem de tenir por a la mort, ja que quan la mort hi és nosaltres ja no hi sóm i quan nosaltres hi som, la mort ja no hi és.

2. Títol:
Podem ser feliços amb menys del que ens pensem.

3. Comentari i comparació:
La Carta a Meneceu resumeix les teories d’Epicur on parla sobre el plaer, la felicitat i la vida. Epicur afirma que podem ser fliços a totes les edats, per tant si som feliços podrem viure bé.

Sobre el tema de la mort Epicur pensa que no hem de tenir por a la mort ja que com diu en el text és la privació de sensacions. La mort no ha de ser un problema per a nosaltres, ja que si nosaltres patim la mort abans de viure-la no viuren d’acord amb la felicitat, i com deia Epicur no l'hem de témer ja que quan la mort hi és nosaltres no hi som, i quan nosaltres hi som, ella ja no hi és. El savi és aquell qui viu sense angoixes i no tem ni a viure ni a morir i considera que la vida és viure feliç en el present. Segons Epicur, viure és buscar aquests plaers, pertant aquests són l'inici de tot camí. Segons Epicur hem de saber escollir bé per trobar la moderació, és a dir, el plaer prudent. Per tant, tan menjar un aliment senzill com un d¡exquisit, ens farà pasar la gana, per tant serà més facil aconseguir-ne un de senzill que un d'exquisit. El plaer és l’única finalitat i és com diu en el text, el no sentir dolor ni trasbals en l’ànima. Per Epicur aquest plaer “viciós” no és el que ens guia ni ens porta la felicitat, per què de totes aquestes altres coses considera que el principi és el seny i aquest és qui ens ajuda a portar una vida justa i correcte. Viure feliç va acompanyat de les virtuts. Al igual que Aristòtil, afirma que quan actuem segons nosaltres podrem arribar a ser felliços.No obstant, Epicur diu que el savi sap viure d’acord amb la raó i que és millor equivocar-se assenyadament que no pas insensatament.

Per concloure, Epicurdiu qu si tenim l'oportunitat de filosofar que hom fem, no obstant haurem de viure feliçment i d'aquella manera la qual poguem controlar els nostres sentiments i emocions, tal com s'exposa en la teoria de l'hedonisme.

Què és primer l'ou o la gallina?

2009-12-24T03:52:00.000-08:00

No hi ha dubte que l'ou és la forma de reproducció de les aus. Però per a que un ésser es reprodueixi primer ha d'existir. L'evolució porta a les aus, i les aus es reprodueixen mitjançant ous. Així que no hi va haver primer un ou, i després una gallina, sinó al revés, una gallina va posar un ou del que va sortir una altra gallina. Una altra cosa és el sentit del dilema, aplicable a tots aquells fenòmens en què la causalitat pot ser d'anada i tornada, perquè no podem establir un ordre temporal únic (la causa ha d'existir abans que l'efecte). Però en aquest cas, l'exemple és fàcil de desmuntar: tota gallina procedeix d'un ou (menys la primera gallina) i aquesta gallina podrà posar un altre ou, mai el mateix ou del que ella procedeix. Així que, en aquest cas, no hi ha causalitat reversible possible.Però hi ha vegades que d'un ou surt una gallina, però d'una gallina pot no sortir un ou; de la mateixa manera que hi ha gallines que no posen ous, hi ha ous dels que no surt cap gallina.

Activitat 12. Aristòtil o Plató?

2009-12-14T03:40:00.000-08:00

Segons Plató les idees sensibles que provenen del món intel·ligible, són les que donen forma a la matèria, a diferència d'Aristòtil que nega l'existència de la idea en el món intel·ligible i afirma que la forma substancial de les coses no prové de les idees, sinó que és immanent a la substància.

Segons Plató, la idea de bellesa és la causa de què una cosa sigui bella, no obstant Aristòtil afirma que la bellesa no existeix en la idea sinó en les coses belles. Ambdós comarteixen que l'Universal no és una construcció mental.

Segons el meu punt de vista, veig més coheren la teoria que defensa Aristòtil sobre les idees. És cert que per crear una cosa prèviament s'ha de tenir la idea, model o forma al cap per poder dur a terme la realització d'aquesta, però un cop stà feta, la idea desapareix, és a dir, el que en si veiem i el que queda és l'objecte en si. Un cop ens mostren l'objecte, no podem pensar en la idea principal per la qual l'objecte és bell, sinó quan ens presenten l'objecte relacionem la idea de bellesa amb la forma final de l'objecte. A més a més estic d'acord en la crítica que Aristòtil fa del FEdó quan esmenta que la idea no explica ls causes de les coses, perquè realment, crec que el que explica les causes de les coses, són ls fets, els fets i les accions que es duran a terme porteriorment amb l'obejce o cosa.

2n comentari del Fedó.

2009-12-11T03:29:00.000-08:00

En aquest text, Cebes defensa l'argument de la creença, que tan bon punt deixa el cos, l'ànima es dissol, com bé explica en el text amb la frase ``l'ànima existeix després de la mort d'un home i que pot tenir alguna capacitat i coneixement´´.

Sòcrates exposa un altre argument, recurrint a la doctrina atiga, segons la qual els vivents reneixen dels morts. Per tant, segons la idea de la qual totes les coses que tenen un contrari reneixen només del seu contrari, el estar mort és el contrari de viure com a la viceversa, així, dels morts naixerien les coses vives, i la natura s'equilibraria, perquè al procés de morir, li correspondria el de renéixer i seria com un mena de moviement circular. Això implica que les ànimes han d'estar necessàriament en algun lloc des del qual podem tornar a néixer. I aquesta és la doctrina que Sòcrates exposa: el proces si fos tot igual, voldria dir que tot acabaria mort i no viuria res. L'argument dels contaris, doncs,prova a immortalitat de l'anima.

Projecte 2. Contextualització històrica de Ludwig Wittgenstein

2009-12-01T13:30:00.000-08:00

CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA

Wittgenstein (1889-1951), autor influent en el Cercle de Viena, en el desenvolupament de la lògica formal, i en la teoria pragmàtica del significat, va néixer a Viena, va estudiar enginyeria aeronàutica, i va ser professor.

Wittgenstein viu per tant en al primera meitat del segle XX, una època marcada per les 2 grans guerres mundials (en les quals participa), suscitades per l'auge dels nacionalismes i els feixismes. A més, assisteix a la Viena de fi de segle, el moviment cultural més important del segle XX.

En aquesta època destaca el paper predominant del llenguatge en la filosofia. Un grup de filòsofs, al que per les seves característiques comunes es denomina ?moviment analític?, intenta donar un nou enfocament lingüístic a la filosofia, que consisteix a tractar els problemes filosòfics partint de les formes lingüístiques en les quals s'expressen. Creuen que la fallada de la filosofia ha radicat sempre en la tendència dels filòsofs a extreure conclusions sobre el món partint del llenguatge, l'ús del qual podria ser la causa dels problemes filosòfics. Creuen per tant que és necessari realitzar una anàlisi del llenguatge per a solucionar aquests problemes, i que la filosofia ha de ser l'encarregada d'això. A més, a tots ells els uneix una actitud empirista.

Aquest moviment analític pot dividir-se en 2 etapes. La primera la van formar Moore, Frege, Russell i Wittgenstein, i la segona es va dividir en 2 tendències: el Positivisme lògic (Russell i 1º Wittgenstein), segons el qual el llenguatge només serveix per a descriure la realitat, i la Filosofia analítica (Moore i 2º Wittgenstein), els autors de la qual prefereixen analitzar els usos del llenguatge sense jutjar-los.

Hitler i Wittgenstein

Segons la història, comprovem que els joves Adolf Hitler i Ludwig Wittenstein van ser companys de curs en la Realschule de Linz, i que no només es van conèixer sinó que les seves vides van estar creuades per curioses casualitats. La història, de manera breu, seria la següent: mentre Wittgenstein era un nen intel·ligent i adinerat, que havia avançat un curs i era un dels hereus més rics de l'Imperi Austro Hongarès, Hitler era un nen ximple que havia repetit un curs i odiava al petit jove jueu. De fet, a partir d'aquest odi havia nascut l'antisemitisme d'Hitler, la qual cosa de fet és narrat per ell en Mein Kampf sense identificar al jove jueu objecte del seu odi. Per altra banda, Wittgenstein, ja convertit en celebritat, no només hauria estat espia soviètic sinó que a més hauria desenvolupat la tecnologia que va permetre a l'exèrcit britànic desxifrar els missatges codificats dels nazis i d'aquesta forma va permetre a l'Exèrcit Vermell derrotar als nazis. L'argument històric és tan circular que sona com una bona novel·la. Això es veu acompanyat per una interpretació sobre els fonaments comuns entre la filosofia wittgensteiniana i hitleriana.

Comentari dels textos 1,2,3,4,5 de Parmènides

2009-11-30T12:25:00.000-08:00

Segons l’afirmació que l’una és i que no és no-ésser, és una ruta fiable, i que no és que és necessàriament no ésser, l’ésser no pot canviar, és únic i ha de emprendre el seu camí, com bé ens parla en el text de la Sendera, per arribar al pensament. Parmènides afirma que és el mateix pensar i ésser, és a dir, que l’ésser és etern, homogeni, immòbil i semblant a una esfera, perquè tot això engloba la perfecció. En l’expressió ``mai podries tallar de manera que l’ésser no es continués amb l’ésser´´, entenem que no es pot alterar la llei de subsistència, és a dir, que els éssers neixin i morin. És com un cicle que fa que tot final torni al seu principi. Quan diu que allò que es pot dir i pensar ha de ser, Parmènides, anticipant-se a la filosofia de Plató, recolza la seva teoria del món intel·ligible i sensible. En general tot s’acaba ajuntant en una única via de recerca, que qui no l’assoleix, segons Parmènides, no evoluciona.Concloent així, podem veure com en general, Parmènides, defensa el monisme ontològic.

Comentari: Text del Fedó.

2009-11-28T03:09:00.000-08:00

Aquest text pertany al llibre del Fedó de Plató. En aquest text Plató ens argumenta a seva opinió sobre la relació entre cos-ànima. Diu que l'únic que ens aporta el cos en si, és a dir, el cos en matèria, són preocupacions i no ens permet aconseguir tot allò que ens proposem o volem. El cos diriem que es aquella part de nosaltres que ens genera els dessitjos, temors, amor, que com ja sabem són sentiments molt difícils de no fer-lis cas, per tnt caiem en el que diriem la seva ''trampa''. Per tant l'objectiu del filòsof es trobar la veritat absoluta , pertant filosofar serà el pas previ a la mort del qual el filòsof no n'ha de tenir cap por, perque així podra arribar a conèixer aquest conixement absolut. Un cop mort, es donarà la separació entre cos-ànima de la qual l'ànima quedarà lliure d'aquella presó en la qual estava, el cos. Per concloure podem afirmar que tot aquell que vulgui assolir aquest coneixement absolut haurà de realitzar aquesta separació, o millor dit, haurà de morir.

14. El coneixement racional: Cràtil, 440a-b.

2009-11-19T02:50:00.000-08:00

Aquest text de Plató pertany a l’obra de Cràtil, concretament a la segona època on Plató té un sistema filosòfic pròpi. El text ens parla del coneixement i de la seva existència. Plató pregunta si l'existencia del coneixement en aquelles coses que es mouen i canvien i que no es mantenen mai, podra arribar a ser un coneixement ambsolut. Tot i això refuta aquesta pregunta, és adir, nega el coneixement absolut de les coses mòbils, perque no podriem trobar la relació entre el subjecte i l'objecte del coneixement, perquè potser el nosaltr creiem que avui es una cosa, o bé l'essència que hem captat d'aquesta, quan pasi el temps ja no percebrem el mateix, i no podrem trobar una resposta exacta a aquest coneixement. Per tant com aquestes coses pertanyen al món sensible no podrem captar la seva essència degut al seu mmovimnt constant. Plató conclou amb que aquella persona que sigui bona o bella sesmpre ho serà perque aquestes qualitats les percebem

a través del món intel·ligible.

Video de comparació del mite de la caverna amb la pel·lícula de Matrix

2009-11-10T13:25:00.000-08:00

Comentari de text del mite de la caverna.

2009-11-09T13:23:00.000-08:00

En aquest diàleg entre Glaucó i Sòcrates, ens vol fer veure la diferència entre el món intel·ligible i sensible.Ens planteja una situació en una caverna, en la qual estan empresonats i encadenats uns homes. Aquests veuen reflexades a la paret, les ombres d’objectes i d’individus, projectades a través de la llum.En el diàleg, es proposa exposar al exterior a un individu per avaluar la reacció d’aquest envers una nova realitat. Es vol alliberar aquest ésser per poder conèixer els seus nous pensaments i idees. Diuen que si s’alliberés, aquest tindria una gran confusió entre el que ha estat veient i vivint sempre i el que veu i viu ara. Posaria en dubte la veracitat de la realitat. Pensaria què el que ha estat veient fins al moment han sigut aparences, ja que solament les veia per les ombres, i què el que veu ara és la realitat, ja que ho pot veure tot a través del Sol directament, és adir, a través del Bé.
Més tard proposen retornar l’individu dintre la caverna, on aquest debatria sobre el que a vist, ja que té una obligació moral interna que l’obliga a defensar el que ha vist, per defensar la realitat.Aquest suposat home, representa la figura d’un filòsof que intenta defensar els seus ideals i pensaments, i per sobre de tot, la veritat. Es doncs, quan els altres individus de la caverna, el voldrien matar.
Aquest mite es pot comparar amb la mort de Sòcrates, ja que a ell també el volien matar per defensar el seu pensament i per mostrar a tothom la veritat. Sòcrates preferia la veritat per sobre de totes les coses.En conclusió, podríem dir que l’individu veu com a món intel·ligible, el que hi ha fora de la caverna, i com sensible el que hi ha a dintre.

Pàg 28. Resum dels conceptes

2009-11-08T12:30:00.000-08:00

UN PAISATGE DE PARAULES

Aquest nou concepte de saviesa, són els conceptes expressats per les paraules següents:

A. NATURALESA
El descobriment d’una realitat que es desenvolupa des de si mateixa i per a si mateixa, per exemple, el canvi de les estacions, la caiguda de les fulles o els batecs del nostre cor. La naturalesa té els seus propis ritmes les seves pròpies lleis.

B. LLEI
La llei s’oposa en cert sentit a la naturalesa: les lleis són aquelles prescripcions que fan els homes per organitzar la vida col·lectiva i, per tant, depèn de les opinions dels mortals, de les seves convencions.

C. TÈCNICA
La tècnica és l’art de modificar o de produir quelcom real. Per exemple, els vaixells, arcs, àmfores, estàtues,... són productes inventats que responien a determinades necessitats. El vaixell, per exemple, servia per desplaçar-se, l’àmfora per conservar aigua,...Aquests objectes no tenien, com la naturalesa, les seves pròpies lleis, sinó que sempre estaven subjectes a la voluntat d’aquells que els havien inventat. Naturalment la tècnica brotava de les necessitats de l’home, la necessitat d’una expansió colonial que obligava a desenvolupar les arts de la navegació, etc. Aquesta capacitat, la tècnica, era el resultat.

D. CIUTAT
Aquesta forma –la ciutat- no és tan sols l’espai concret on es desenvolupava la vida dels homes, sinó un espai abstracte; una mena de xarxa en què es teixeixen les relacions dels éssers humans que conviuen en aquest espai físic. L’individu percep que no pot viure`separat´ de la ciutat.

E. LLENGUATGE, RAÓ, PENSAMENT
La importància de la comunicació entre els homes és, potser, el més característic d’aquest període. La mateixa estructura del llenguatge manifesta aquesta ambigüitat. Utilitzant una expressió moderna, diríem que el món del lógos es troba en la nostra consciència personal. Els sofistes descobreixen que la vida humana es desenvolupa en funció d la paraula. El llenguatge que obre el món de les relacions humanes també pot tancar-lo, ocultar-lo i tergiversar-lo. Totes les nostres obres han de ser mogudes i justificades en un poder dir. Dualitat entre el fer i el dir requereix ser harmonitzada en una personalitat.

F. EDUCACIÓ
En funció d’aquesta ruptura entre el fer i el dir, els sofistes plantegen l’educació analitzant els continguts que transmet la tradició. Per consegüent, una nova educació que havia de partir d’una crítica dels valors tradicionals, per exemple, el bé, la justícia, la veritat, la llei, la bellesa,etc. L’educació és, doncs, una qüestió de llenguatge i és a través de la comunicació entre els éssers humans com el llenguatge incideix en la ment i en el centre mateix de la individualitat.

G. VERITAT
En una societat predemocràtica, la veritat va estar unida al poder. La veritat és el manament de qualsevol autoritat. La veritat té a veure amb allò que afirmem o neguem i depèn, en cert sentit, de les formes de la proposició. La veritat es manifesta en la forma en què la utilitzem.Però, en definitiva, la veritat quedarà ja lligada a la demostració. Cercar la veritat es converteix, en una tasca humana i compromesa. Viure consisteix, en un joc continu de possibilitats entre les quals els éssers humans han d’elegir i, amb aquesta elecció, realitzar-se.

Comentari dels textos 1,2,3,4,5 de Parmènides

2009-10-30T12:25:00.000-07:00

- http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=684

- http://www.webdianoia.com/presocrat/parmenides.htm

DEL NO RES NO POT SORTIR RES

2009-10-26T12:23:00.000-07:00

Segons aquesta afirmació entenem que sinó hi ha res no en podem treure res, cosa lògica i obvia des de el nostre pensament, però segons Parmènides, l’ésser i el món és estern, cosa que contraria l’afirmació anterior, perquè sinó hi hagués res, el món no podria haver estat creat, cosa que trenca tots els nostres esquemes. D’aquí hi podem treure un altre cop, la mateixa conclusió de què l’univers és com un cicle que sempre va girant i sempre és el mateix, és a dir, res no es crea ni es destrueix.

2009-10-07T21:53:00.000-07:00

Pàg 11. Comentari del fragment de Anaximandre

2009-10-07T12:19:00.000-07:00

Aquest petit fragment d’Anaximandre ens parla sobre l’etern retorn, és a dir, sobre un cicle que no té ni principi ni final. Quan Anaximandre fa referència al naixement i la destrucció, fa referència a una dualitat de contraris, perquè una cosa pugui ser destruïda, prèviament ha de ser creada, i així successivament, és a dir, que perquè existeixi una realitat ha d’esxistir el seu contrari. Quan Anaximandre esmenta el terme justícia, fa referència a la idea d’un ordre en el procés de la realitat, on la justícia és la que ha d’equilibrar el desordre, la majoria de cops, creada pels homes.

-http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.nueva-acropolis.es/filiales/filosofos/anaximandro.jpg&imgrefurl=http://www.nueva-acropolis.es/almeria/biografia.asp%3Fbio%3D73&usg=__Qxd6Q427JsE_C74W67NXRQ_SCak=&h=287&w=290&sz=66&hl=es&start=12&tbnid=aJ2Ngc-sybXiBM:&tbnh=114&tbnw=115&prev=/images%3Fq%3Danaximandro%26gbv%3D2%26hl%3Des%26sa%3DX

- http://www.luventicus.org/articulos/02A034/anaximandro.html

Projecte 1. Vida i obra de Ludwig Wittgenstein

2009-10-07T11:17:00.000-07:00

Ludwig Wittgenstein (1889-1951), filòsof austríac (nacionalitzat britànic), un dels pensadors més influents del segle XX, que va ser reconegut en especial per la seva contribució al moviment conegut com a filosofia analítica.

Ludwig Josef Johann Wittgenstein, el seu nom complet, va néixer el 26 d'abril de 1889 a Viena, en el si d'una família rica i ilustrada. Després d'haver estudiat a Linz i Berlín, es va traslladar a Gran Bretanya per completar la seva formació com a enginyer en la Universitat de Manchester. El seu interès per les matemàtiques pures el va portar al Trinity College de la Universitat de Cambridge, centre on va rebre classes de Bertrand Russell. Allà va orientar el seu interès cap a la filosofia. Després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial es va allistar a l'exèrcit austríac i va ser precisament durant la contesa quan va redactar el seu escrit més famós, Tractatus logico-philosophicus (1921), obra que, segons ell, aportava la "solució definitiva" als problemes filosòfics. Més tard es va apartar de la filosofia i durant anys va ensenyar en una escola d'Àustria. El 1929 va tornar a Cambridge i, assignat al Trinity College, va reprendre el seu treball filosòfic. Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus ia desenvolupar altres opinions, que serien plasmades en les seves Investigacions filosòfiques, títol publicat amb caràcter pòstum el 1953.

Home sensible i profund, sovint es mostrava solitari i amb tendència a la depressió, Wittgenstein odiava la petulància i va ser famós pel seu senzill estil de vida. Tenia una forta personalitat, i va exercir una considerable influència en les seves amistats. Retirat de la docència el 1947, va morir el 29 d'abril de 1951 a Cambridge.

OBRA

En l'evolució filosòfica de Wittgenstein poden distingir dues èpoques diferents: un primer període, representat pel Tractatus, i un altre posterior, representat per les Investigacions filosòfiques. Al llarg de la major part de la seva vida, però, Wittgenstein, com una constant, va concebre la filosofia com una anàlisi conceptual o lingüístic. Al Tractatus va defensar que la "filosofia pretén la clarificació lògica de les idees". En les Investigacions filosòfiques, però, mantenia que la "filosofia és un combat contra l'encís de la nostra intel ligència per mitjà del llenguatge".

Enllaços on podeu saber-ne més sobre la vida i obra d'aquest filòsof tant important com va ser Ludwig Wittgenstein:

- http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=616

- http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2441

- http://usuarios.iponet.es/ddt/w.htm

http://www.ideasapiens.com/autores/Wittgenstein/

Presentació tema 13 filosofia

2009-05-21T13:50:00.000-07:00

Uploaded on authorSTREAM by aida13

Aquesta és la meva presentació en Power Point sobre el tema 13 de filosofia, Fonaments de l'estat social i democràtic de dret.En aquesta presentació podrem observar de manera esquematitzada i ven estructurada, les idees principals del tema. Espero que us agradi.

Pàg 214 doc.3

2009-05-20T12:36:00.000-07:00

Ciutadania democràtica
De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?

Doncs que tothom ha de poder formar part d'aquesta,però algunes persones amb característiques determinades, no han de poguer ser integrades de la mateixa manera.

Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè tothom ha de reconèixer les arrels.

A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?
I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?
Per què considera que aquests modes d´entendre la democràcia són excloents?
Es refereix a que hem d'acceptar a les altres cultures, perque les persones que s'han d'incorporar, també se'ls hi han d'acceptar es seus drets.

Doc 9. pàg 200

2009-05-13T13:33:00.000-07:00

El regne dels fins és com un abstracte en el qual allò que t´preu no té dignitat, i viceversa. Es aquell món en que aquelles coses que ens proporcionen plaers poden ser aconseguides per mitjà dels diners, cosa que no passa amb la dignitat.
La dignitat és aquella consequència que tenim les persones que fa que siguem úniques i per això no te preu. És autònomes fonament dels drets humans.

Dilema 3. pàg 206

2009-04-30T13:23:00.000-07:00

1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.

Pujar-li: -Indicario favoritisme.
-Conflicte entre altres alumnes.

No pujar-li: -No poder arribar a la nota.
-Petit enfrontament.

2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?

No, perquè no per ser feliç sempre es necessita fer ús de la justícia.

3. Què faria un utilitarista de la regla?

No pujarli l anota degut a que hi ha una norma que indica que l'alumne t´la nota que es mereix.

I de l'acte? li pujaria.

Dilema 2. pàg 206

2009-04-30T13:09:00.000-07:00

1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?

No, perquè principalment ha de pensar en el benestar de la sva familia, que el se suposa que forma part de la seva felicitat.

2.Tenim obligacions amb les generacions futures?

Si però fins a un cert punt, és a dir,que no ens arribi a perjudicar.

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?

No, perquè sinó entrariem en un rol d'egoisme per subsistir.

4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?

Arriban a un consens valorant les conseqüències positives i negatives.

5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?

Del govern perquè és el benestar del seu poble i dels individus, perquè cadascú ha de ser responsable dels seus actes.

6. Què hi diria un utilitarista?

Que hauria de continuar talant arbres, per un benefici pròpi.

Tema 10: Definicions

2009-04-29T13:37:00.000-07:00

Intel·lectualisme moral: és la posició que diu que és impossible obrar malament expressament i identifica el saber amb la virtut.

Maièutica:és l mètode de l’art de donar a llum la veritat.

Hedonisme: és aconseguir evitar el dolor i experimentar el plaer per ser feliç.

Felicitat d’ Aristòtil: ser feliç és ser home en el sentit més ampli de la paraula, identifica el bé amb el plaer de desenvolupar l’activitat intel·lectual.

Prudència: és la virtut intel·lectual que ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

Pau interior: és actuar amb apatia fent-se sensible al sofriment i opinions alienes.

Aritmètica dels plaers: el plaer és pot mesurar i aquests es poden comparar.

Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l’acció en que ens trobem es sotmet alguna de les regles que consideren morals.

Ètica deontològica: és la tradició iniciada per Kant i es preocupa pel deure i les normes.

Imperatiu categòric: són ordres que obliguen de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi.

Dignitat humana: conseqüència de l’autonomia moral i que implica un respecte dels drets de cadascú.

Intuïcionisme dels valors: poden captar els valors de les coses a través d’una intuïció emocional.

Comunitarisme: ètica que defensa les comunitats davant la pèrdua d’identitat i individualisme.

Universalisme: defensa una ètica universal i recorden la solidaritat de grup i una valors que tothom ha de compartir.

Cançò de llibertat

2009-03-01T13:20:00.000-08:00

LLETRA:

Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad
Oye tu mi canto
oyelo, oyelo
oye tu mi llanto
oyelo, oyelo
Hermanos y hermanas de otras razas
de otro color y un mismo corazon
rezas y rezas y nada enderezas
por eso hagamos la revolucion, de amor
oye
Estamos exigiendo todo el respeto
respeto al indio y a su dignidad
ya lo dijo villa, dijo zapata
Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad
Oye tu mi canto
oyelo, oyelo
oye tu mi llanto
oyelo, oyelo
oye tu mi canto
oyelo, oyelo
oye tu mi llanto
oyelo, oyelo
Como tendriamos libertad?
como tendriamos dignidad?
como desearia yo
como desearia el amor
Cuando tendremos la democracia?
cuando tumbemos la burocracia
cuanto desearia yo
menos demencia y mas amor
Amor, dolor, amor
oye tu mi canto
Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad

Som lliures, o no ho som?

2009-02-28T12:27:00.000-08:00

Som lliures quan:
- Tenim llibertat d'expressió.
- Tenim llibertat a tenir ls nostres drets.
- Tenim llibertat per votar.
- Podem pensar el que volem.
- Podem escollir el nostre futur.
- Tenim llibertat a comprar-nos el que necessitem per a nosaltres.

No som lliures quan:
- No tenim llibertat a escollir entre viure o morir.
- No tenim llibertat a decidir. (Dictadura.
- Per corrompre els drets dels demes.
- No podem implantar les nostres normes.
- Un nen petit se li porhibeixen moltes coses per el seu bé.

Jean-Paul Sartre

2009-02-27T12:15:00.000-08:00

Jean-Paul Sartre(1905-1980)

-Màxim representant de l'existncialisme juntament amb Heidegger i Jaspers.
-És el filòsof de la llibertat.
-L'existencialisme defensa que l'existència precedeix a l'essència. Diu que primer existim i despres ens fem, ens anem construint.
-Sartre deia: Ningú neix cobard ni valent, ens fem així.
-Diu que Déu no existeix, tot és possible. No hi ha res transcendent que dongui sentit al morir.
-Diu que la vida és absurda, no té sentit. Cadascú hem d'escollir el nostre camí, perquè estem condemnats a ser lliures.
-Tot projecte, és un pojecte destinat al fracàs.
-La novel·la mé important de Sartre és: LA NAUSEA

Definicions Tema 9

2009-02-27T12:03:00.000-08:00

-Temperament: és el conjunt de sentiments i passsions que resulten difícils de controlar.
-Hàbit: és la repetició d´actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.
-Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.
-Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.
-Llibertat interna: és l´absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).
-Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.
-Destí: afirma que hi ha una llei que regeix l´univers.
-Determinisme econòmic: exemple de det. reduccionista que afirma que estem influenciats pel gens.
-Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produits per una causa.
-Autonòmia moral: afirma que el subjecteés dóna a si mateix la llei pròpia.
-Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.
-Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
-Responsabilitat: concepte que ha d´assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.
-Principi de responsabilitat: és el principi que defnsa H. Jonas que defensa hem d´assumir les conseqüències de les accions alemenys no pitjor del que és ara.

Creus en el destí?

2009-02-19T12:23:00.000-08:00

Des de el meu punt de vista, crec que el destí és una ideologia que encara no s'ha acabat de concretar la seva credibilitat. Cadascú té la seva opinió sobre aquest, però de totes maneres voldria afegir qu des de el meu parer, el destí no existeix, ja que no esta escrit en cap lloc ni per ningú. És més, el nostre ``destí´´ com així l'anomènen, és el resultat dl treball realitzat per nosaltres al dia a dia. Cadascú escolleix com vol que sigui el seu futur, i per conseqüent hom a de ser conscient i responsable dels seus actes i conseqüències.
Crec que crure en una cosa que no podem ni veure ni tocar, és com el concepte de ``nirvana´´, una ideoogia que encara ingú a pogut assolir.

Exemples de diferents tipus de fal·lacies.

2009-02-16T12:33:00.000-08:00

- PREGUNTES COMPLEXES:
Has deixat de molestar el meu cosí

-ARGUMENT AD IGNORATIAM:
Com no tinc proves per inculpar l'acusat, el declaro innocent.

-ARGUMENT CIRCULAR:
No he estudiat, per tant no he aprovat. No he aprovat, perquè no he estuiat.

-ARGUMENT AD HOMINEM:
Com pots dir-me que no vagi a la discoteca amb 16 anys, si tu amb 14 anys ya hi anaves?

-ARGUMENT D'AUTORITAT:
Els cienifics afirmen que l'abús de l'internet crea transtorns mentals.

-ARGUMENT AD BACULUM:
Si no em voteu, el país caura en la crisis.

-ARGUMENT AD POPULUM:
Si em voteu a mi, prometo fer canvis que millorin el benestar de la societat.

-ARGUMENT EX POPULO:
Cada 9 de 10 dones, afirmen que aquesta crema, redueix les arrugues.

-ARGUMENT POST HOC, ERGO PROPTER HOC:
Si em porto un pelux, que el tinc des de petita, al exàmen, em donarà sort i aprovaré.

-GENERALITZACIÓ PRECIPITADA:
Tots canaris són grocs.

-ARGUMENT DEL PENDEN RELLISCÓS:
Si beus, no condueixis, perquè pots tenir un accident i morir.

L'ésser humà esta condemnat a ser lliure?

2009-02-13T12:32:00.000-08:00

Quan Jean-Paul Sartre esmenta auquesta frase, crec que es refereix a la realitat humana, és a dir, a la realitat que ens envolta. Si que es cert que som lliure, però tot i això tambés sen's prohibeixen certes coses`. Però deixant això de banda, em volia centrar en la emfatització que l'autor seggereix quan diu que l'ésser humà és CONDEMNAT. Per al meu paer, crec que no és exactament una condemna, el fet que puguem ser lliures. Si que es cert que té els seus desvantatges, i obviament uns avantatges, però no ens oblidem de que el fet de ser lliure és un dels nostres drets més valiosos, ja que ens dona la possibilitat d'escollir situacions i coses les quals són exposades en el nostre entorn dia a dia.
El que és cert, és que la llibertat també està relacionada amb el simple fet de que abusem d'ella fins al cert punt de no ser conscients de les conseqüències.
Per concloure, crec que l'home per determinació és lliure, però se li han d'ensenyar uns valors per poder fer-ne ús d'ella correctament.

Definicions Tema 2

2008-12-24T11:52:00.000-08:00

-Raó teòrica: és aquella que s'orienta cap al coneixement de la realitat per intentar desxifrar-la, explicar-la, etc.
-Raó pràctica: ús de la raó que mira d'orientar l'acció, s'oposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa ha fixat . També es diu raó prudencial.
-Metafísica: part de la filosofia que intenta arribar a la realitat en la seva totalitat anant més enllà de les explicacions científiques.
-Ultimitat:Caracteristica bàsica de la metafísica que vol arribar a les prenguntes últimes.
-Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer.
-Opinió (Kant): estat de coneixement en què el subjecte no està coonvençut de què X ès veritat y no pot convèncer als altres.
-Interés: guia per a tot coneixement per poder resoldre problemes, augmentar el nostre benestar, etc.
-Interés emancipador: és el que permet que nosaltres ens alliberen d'aquells que volen dominar-nos.
-Dogmatisme: possibilitat de coneixment que manifesta l'actitud ingènua d'aquells que aseguren conèixer i pressuposen la capacitat deles nostres facultas de coneixment.
-Excepticisme moderat: afirma que ens hem de comportar d'acord amb allò que ès més probable.
-Perspectivisme:creu que es pot arriva al coneixement de la realitat, però conjugant totes les perpectives possibles.
-Realisme: módel explicatiu que afirma que l'objecte existeix independement al subjecte que lo coneix.
-Noesi:(la cociència sobre la realitat).
-Prejudici: judici previ que hem adquirti per cultura, educació, etc.
-Ignorància: estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte deteminat.
-Autoritat : Criteri de veritat qe accepta una afirmació con a certa perquè prové d'algú que és expert en la matèria.
-Evidència: es el criteri fonamental . Defensa que és evident el que se'ns presenta com a indiscutible, encara que sovint sigui necesaari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
-Adequació :teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .
-Coherència: teoria formulada per Hegel que afirma que ho verdader és el tot i no la part.
-Pramatisme: teoria que accepta la teoria d l'adequació però la interpreta tenit en consideració la utiliatat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
-Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'atre interlocutor.
-Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.
-Necessari: quelcom que existeix i no pot existir ni ser d'una altra manera.
-Virtualitat : Conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic , productes de ficció o fantasia, etc.

Veritat, realitat, concordança. Doc 8. pàg 43

2008-11-12T11:09:00.000-08:00

És possible una certesa total dels enunciats?

-La paraula veritat, diu que fa al·lusió a allò que fa cert el que és cert. Diu que el que és cert, és real. Tot allò que nosaltres diem cert o fals, ho diem sobre els enunciats. No obstant, un enunciat és cert quan el que diu concideix amb la cosa que enuncia. Si una cosa es certa i veritat, significa que concorda.

El que defensa l'autor en auqest text, és el model explicatiu del coneixement segons una visió de fenomenologia. L'autor dóna prioritat a la consciència, perquè en la consiència es capten les coses( idealisme), però també considera que els objectes no s'adapten al subjecte, sinó que se li manifesten( realisme).
Com bé podem veure en el text, l'autor no presenta cap posició radical, és a dir, no descarta la possibilitat de cap altra idea, per tant és una punt de vista bastant moderat.

Apunts del professor, tema1.

2008-11-12T10:58:00.000-08:00

·EMPIRICORACIONAL:-2 fonts de coneixement: Sentits(pluralitat, la realitat és múltiple i canvia) i enteniment(una unitat, una cosa).
-Accés a 2 nivells de realitat.
-Aristòtil. Raó i sensacions experiències.

·EMPIRISTA:-L'experiència sensible depén de l'origen i valor dels coneixemenets. Defenen l'aprenentatge.
-2 fonts: Experiència( es basa en el mètode inductiu, la experiència és la base del coneixement) i la raó.
-Locke, Berkeley, Hume.

·RACIONALISTA:
-Contrari d'empirista.
-Raó per damunt de la experiència. Defensa idees innates, ideals que no necessiten experiència.
-Deducció, parteix de la raó: Dosmàtic(Descartes) i crític( Popper)
-Defensa el JO.
- Descartes, Spinoza, Lebniz.

·TRANSCENDENTAL:-No esbrina l'origen del nostre saber, sinó l'estructura.
-No COM?, sinó PER QUÈ?
-Què puc saber? Coneixement.
-Què he de fer? Moral
-Què m'és permès esperar? Religió.

Definicions Tema 1.

2008-11-12T10:31:00.000-08:00

-Saber ordinari:
Es basa en el QUÈ de les coses, es funda en l'experiència de la vida quotidiana.
-Saber científic:
No només busca el QUÈ, sinó el PER QUÈ?
- Saber filosòfic:
Vol trobar respostes últimes als enigmes dels humans.
-Ciència:
Saber en el qual s'entenen l'experiència com a experimentació i aplicació de les matemàtiques en l'estudi de la realitat.
- Mètode:
Manera de pensar o actuar prèviament planejada per arribar a un fi.
-Axioma:
Són principis fonamentals indemostrables. Tot és major que la part. Dins del mètode axiomaticodeductiu.
-Inducció incompleta:
Són comprovacions que no inclouen la totalitat dels casos possibles. Parteix d'uns casos singulars, que no són tots per elaborar lleis generals.
-Hipòtesi:
Suposició provisional que encara no ha estat confirmada.
-Llei:
Enunciats universals que han sigut donat per una verificació o falsació d'una hipòtesi.
-Teoria:
Conjunt de lleis d'una ciència.
-Mite:
Narracions fantàstiques que expliquen l'origen del cosmos recorrent a déus o poders còsmics personificats.
-Empirisme:
Manera de pensar que separa les dues fonts de coneixement: experiència i raó.
-Mètode empiricoracional:
Mètode que defensa el coneixement de l'experiència i la raó al mateix grau d'igualtat.
-Mètode transcendetal:
Mètode que no esbrina l'orígen del nostre saber, sinó que mira de fonamentar-lo donant la raó a l'estructura del coneixement.
-Joc de llenguatge:
No són maneres d'utilitzar el llenguatge, sinó models que descriuen formes de vida, cadascun amb les seves pròpies regles.
-Hermeneutica no normativa:
Interpretar i comprendre. Es limita a descobrir els elemnts que fan possible la comprensió, tradició història. No posa normes a la comprensió
-Pretensions de la validesa de la parla:
Normes de la comprensió: veritat, veracitat, correció moral i inteligibilitat.
-Ontologia:
Estudia el tractat de l'ésser.

Podem arribar a conéixer?

2008-10-22T10:56:00.000-07:00

Entenem per conèixer una activitat humana que té com a objectiu l'aprehensió d’un estat de coses, de tal manera q pugi ser compartida amb els altres. Hi han tres graus de coneixement:
-Opinió que no troba cap justificació q pugi comunicar als altres de manera que l’hagin d’acceptar : jo crec en X però no n’estic segur.
-La creença que algú esta convençut del que pensa és veritat però no donar una justificació per dir q es veritat i sigui acceptada per tothom, jo crec en x però no tinc suficients proves per convèncer.
-I el saber q es una opinió fonamentada tan subjectivament com objectivament, jo crec en x, n’estic segur i x es veritat.
Conèixer té relació amb la recerca de la veritat i el coneixement, és a dir buscar-li un sentit a aquella creença o coneixement, o el mateix que la veritat trobada. L’objectiu del que se suposa que volem aconseguir, són resultats veritables. A vegades, se’ns fa difícil dir el que es veritat i el que es mentida. Hem d’utilitzar criteris, i afirmar que coneixem una cosa,, o dir que es veritable, quan ses pot estar segur de que ho és.

L'objecte de la filosofia. Doc 10. pàg 28

2008-10-14T13:48:00.000-07:00

Cometari del tex de Ludwig Wittgenstein:

La filosofia i el tractament del llenguatge.

-Parla sobre en qué consisteix la filosofia. Diu que ha de ser fidel al llenguatge.
-La filosofia diu,que són un conjunt de proposicions lingüístiques

Aqust text de Ludwing Wittegenstein ens diu que el que realment vol aconseguir la filosofia és aclarir el nostre pensament, els nostres dubtes. Per tant no podem dir que la filosofia consisteix en una teoria, sinó que és una activitat, aquella activitat que ens ajuda a resoldre els fets i preguntes segons la logica, que ens formulem iteriorment en el nostre pensament.
Wittegenstein ens parla de proposicios filosòfiques com aquell fet que aspira a dónar una simple descripió, sinó que són que són les resposes, els aclariments d'aquestes proposicions.En conclusió, la filosofia en vol aclarir aquells pensaments que són opacs i confusos per a nosaltres.
El que defnsa l'autor seguint el mètode analiticolingüístic, és que sense llenguatge el món no pot existir, ja que ambdós tenen la mateixa estructura. L'autor juga amb els anomenats jocs lingüístics, i amb la lògica del llenguatge perfecte. El seu llenguatge és molt rigorós i acurat. Wittgenstein defensa que els problemes filosòfics apareixen degut als poblemes lingüístics.
A diferència d'aquest el mètode trnscendental, intenta fonamentar el coneixement no trobrar-li el sentit de les expressions lingüístics com fa Wittgenstein.

Aquí deixo un enllaç per si algú vol consultar més sobre la vida i obra de l'autor.
http://es.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Wittgenstein

Qüestió. pàg 31 núm 1.

2008-10-08T13:54:00.000-07:00

-Com justificariesque l'afirmació només sé que no sé res, és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En què consisteis la saviesa? D'entre els tractats més avall, qui diries que és savi?

Jo crec que la persona més savia, és la vella qu ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida, perquè a adquirit conixement, i criteri, amb una visió empirista ja que separa les dues fonst de coneixement, que el mètode empericoracional considera experiència i raó

El problema de la filosofia contemporània. Doc12. pàg 30

2008-10-07T12:44:00.000-07:00

- Per què l'existència de l'home actual és centrífuga i penúltima? Quines conse`qüències té per a nosaltres?

Perque renuncia a adoptar atituds socials i últimes. Un angoixós coeficient d provisionalitat que amenaça dissoldre la vida contemporània. Quan l'autor es refereix a centrífuga,vol dir que pensa més en l'exterior, en lo d'afora, que en si mateix.

- Has viscut alguna vegada aquesta expriència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?

Si, cada cop que ens parem a pensar sobre els nostres problemes, o cada cop que en parem a reflexionar sobre la vida, o ens qüestionem preguntes.

- Per Zubiri, qui és el problema de la filosofia contemporània?

El correcte plantejament de la qüestió, METAFÍSICA.

Aquí deixo un nllaç, per a qui vulgui, que pugui consultar més sobre la vida i obra de l'autor.

http://www.zubiri.net/vidaobra.html

Hipòtsi, llei i teoria. Doc 4.pàg 21

2008-09-30T11:43:00.000-07:00

-Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?
Que les teories existeixen gràcies al recolliment i agrupció de diferentes lleis, que han estat verificades o falsades. El que tenen en comú es que les teories no podrien existir sense lleis.

-Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
Teoria electromagnètica
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que descriuen per complet els fenòmens electromagnètics.
Està basada en les llis següents:
-Llei de Gauss
-Llei de Gauss per al magnético
-Llei de Faraday
-Llei de Ampère generalitzada

Esquema: El saber cuentífic

2008-09-24T11:32:00.000-07:00

Defnicions:

2008-09-23T12:26:00.000-07:00

Ciutadà: persona que viu en una ciutat amb drets i deures.

Política: són normes i lleis que calen per dirigir o governar un país. Forma de governar, sistema de govern.

Democràcia: Sistema polític, on tothom té llibertat . El poder ( sobirania) rau en el poble.

Tirania: es podria dir dictadura, que solament governa una persona, i de manera cruel. Abús de poder cruel sobre les persones.

Drets humans: els drets que les persones tenim dret a exigir. Condicions, lleis, que han de ser respectades per totes les persones.

Estat de dret: Estat en que es basa en l’imperi de la llei. És més un govern de lleis que d’éssers humans.

Individualisme: és una manera de ser, que normalment fa que les persones tendeixin a voler-ho fer tot per elles mateixes, sense ajuda, i que tot ho volen per a elles. Teoria que diu que és previ l’individu a la societat.

Socialisme: pensament de dir que han de desaparèixer totes les classes socials, perquè hi hagués més igualtat. Teoria que afirma que la societat és anterior a l’individu.

Justícia: hi ha justícia quan ens respectem els uns als altres, i ningú fa mal al altre. Es basa en la llei de defensar els drets de les persones i que cadascun tingui el que vulgui.

Poder: Domini d’autoritat sobre algú o sobre les coses. Autoritat per manar, dominar, influir sobre la gent.

Què és la filosofia per a nosaltres?

2008-09-17T15:52:00.000-07:00

Què és la filosofia? La filosofia, és una manera de pensar, una manera de raonar, una manera d’opinar davant els problemes i qüestions que la vida ens planteja dia a dia. Es podria dir que la filosofia es una ciència inacabada d’explorar, o també una teologia inacabada d’afirmar, per que? Aquesta es la resposta, el per què. Fins que no trobem una definició exacta que defineixi cada lletra de la paraula FILOSOFIA, no podrem dir o afirmar que sabem filosofar, si més no tan sols estem intentant esbrinar si el concepte que creiem d’aquesta es real i existent. Des de sempre l’home va començar suposadament a filosofar mogut per l’admiració, però estem segurs que aquesta admiració sobre les coses, totes les preguntes que tenim, ens les pot respondre la filosofia? Des de el meu punt de vista, mai sabrem el per què, perquè si sapiguèssim la raó de la nostra existència,i el per què estem aquí, res tindria sentit ens adonaríem que no som res, i que el únic que fem es buscar una resposta, que justament la tenim davant, però cap de nosaltres es capaç de desxifrar-la.