Veritat, realitat, concordança. Doc 8. pàg 43

És possible una certesa total dels enunciats?

-La paraula veritat, diu que fa al·lusió a allò que fa cert el que és cert. Diu que el que és cert, és real. Tot allò que nosaltres diem cert o fals, ho diem sobre els enunciats. No obstant, un enunciat és cert quan el que diu concideix amb la cosa que enuncia. Si una cosa es certa i veritat, significa que concorda.

El que defensa l'autor en auqest text, és el model explicatiu del coneixement segons una visió de fenomenologia. L'autor dóna prioritat a la consciència, perquè en la consiència es capten les coses( idealisme), però també considera que els objectes no s'adapten al subjecte, sinó que se li manifesten( realisme).
Com bé podem veure en el text, l'autor no presenta cap posició radical, és a dir, no descarta la possibilitat de cap altra idea, per tant és una punt de vista bastant moderat.

Apunts del professor, tema1.

·EMPIRICORACIONAL:-2 fonts de coneixement: Sentits(pluralitat, la realitat és múltiple i canvia) i enteniment(una unitat, una cosa).
-Accés a 2 nivells de realitat.
-Aristòtil. Raó i sensacions experiències.

·EMPIRISTA:-L'experiència sensible depén de l'origen i valor dels coneixemenets. Defenen l'aprenentatge.
-2 fonts: Experiència( es basa en el mètode inductiu, la experiència és la base del coneixement) i la raó.
-Locke, Berkeley, Hume.

·RACIONALISTA:
-Contrari d'empirista.
-Raó per damunt de la experiència. Defensa idees innates, ideals que no necessiten experiència.
-Deducció, parteix de la raó: Dosmàtic(Descartes) i crític( Popper)
-Defensa el JO.
- Descartes, Spinoza, Lebniz.

·TRANSCENDENTAL:-No esbrina l'origen del nostre saber, sinó l'estructura.
-No COM?, sinó PER QUÈ?
-Què puc saber? Coneixement.
-Què he de fer? Moral
-Què m'és permès esperar? Religió.

Definicions Tema 1.

-Saber ordinari:
Es basa en el QUÈ de les coses, es funda en l'experiència de la vida quotidiana.
-Saber científic:
No només busca el QUÈ, sinó el PER QUÈ?
- Saber filosòfic:
Vol trobar respostes últimes als enigmes dels humans.
-Ciència:
Saber en el qual s'entenen l'experiència com a experimentació i aplicació de les matemàtiques en l'estudi de la realitat.
- Mètode:
Manera de pensar o actuar prèviament planejada per arribar a un fi.
-Axioma:
Són principis fonamentals indemostrables. Tot és major que la part. Dins del mètode axiomaticodeductiu.
-Inducció incompleta:
Són comprovacions que no inclouen la totalitat dels casos possibles. Parteix d'uns casos singulars, que no són tots per elaborar lleis generals.
-Hipòtesi:
Suposició provisional que encara no ha estat confirmada.
-Llei:
Enunciats universals que han sigut donat per una verificació o falsació d'una hipòtesi.
-Teoria:
Conjunt de lleis d'una ciència.
-Mite:
Narracions fantàstiques que expliquen l'origen del cosmos recorrent a déus o poders còsmics personificats.
-Empirisme:
Manera de pensar que separa les dues fonts de coneixement: experiència i raó.
-Mètode empiricoracional:
Mètode que defensa el coneixement de l'experiència i la raó al mateix grau d'igualtat.
-Mètode transcendetal:
Mètode que no esbrina l'orígen del nostre saber, sinó que mira de fonamentar-lo donant la raó a l'estructura del coneixement.
-Joc de llenguatge:
No són maneres d'utilitzar el llenguatge, sinó models que descriuen formes de vida, cadascun amb les seves pròpies regles.
-Hermeneutica no normativa:
Interpretar i comprendre. Es limita a descobrir els elemnts que fan possible la comprensió, tradició història. No posa normes a la comprensió
-Pretensions de la validesa de la parla:
Normes de la comprensió: veritat, veracitat, correció moral i inteligibilitat.
-Ontologia:
Estudia el tractat de l'ésser.