Intel·lectualisme moral: és la posició que diu que és impossible obrar malament expressament i identifica el saber amb la virtut.
Maièutica:és l mètode de l’art de donar a llum la veritat.
Hedonisme: és aconseguir evitar el dolor i experimentar el plaer per ser feliç.
Felicitat d’ Aristòtil: ser feliç és ser home en el sentit més ampli de la paraula, identifica el bé amb el plaer de desenvolupar l’activitat intel·lectual.
Prudència: és la virtut intel·lectual que ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
Pau interior: és actuar amb apatia fent-se sensible al sofriment i opinions alienes.
Aritmètica dels plaers: el plaer és pot mesurar i aquests es poden comparar.
Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l’acció en que ens trobem es sotmet alguna de les regles que consideren morals.
Ètica deontològica: és la tradició iniciada per Kant i es preocupa pel deure i les normes.
Imperatiu categòric: són ordres que obliguen de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi.
Dignitat humana: conseqüència de l’autonomia moral i que implica un respecte dels drets de cadascú.
Intuïcionisme dels valors: poden captar els valors de les coses a través d’una intuïció emocional.
Comunitarisme: ètica que defensa les comunitats davant la pèrdua d’identitat i individualisme.
Universalisme: defensa una ètica universal i recorden la solidaritat de grup i una valors que tothom ha de compartir.
