Existeix la realitat fora de la ment idependenment que jo la pensi?

Des del meu punt de vista aquesta frase té una certa ambigüitat, doncs per mi pot haber-hi una realitat, el que no sabem es si aquesta realitat és la vertadera realitat, o bé és la que el meu subconscient fa que cregui que és? No obstant Descartes afirmava que ``allò que és indubtable és que jo existeixo´´, per tant, si jo existeixo vol dir que els altres també existeixen per què també s’identifiquen com “jo”. Partin d'aquesta idea tots viuriem en la mateix realitat, creant així una única realitat per a tots, llabors aquesta realitat existiria per si sola, és a dir encara que nosaltres fossim o no hi fossim, encara que nosaltres la pensesim o no la pensesim, aquesta realitat seguiria estant permanentment.

Projecte 3. Influencies que han tingut pes en la vida de Wittgenstein.

Encara que també van influir en menor mesura Schopenhauer, Kierkegaard, Dostoievski i Tolstoi, destaquen sobretot Frege i Bertrand Russell.

FREGE:

- És considerat un dels fundadors de la lògica moderna, la matemàtica moderna, i de la filosofia moderna el llenguatge.

- Al costat de Russell, és el representant del logicisme: intent de fonamentar la matemàtica en la lògica.

- Va tractar per tant de deduir la matemàtica a partir d'idees primitives exclusivament lògiques, i per això va considerar que era necessari construir un llenguatge perfecte (el de la lògica), exempt de les ambigüitats i inexactituds que poblen l'usual.

- Va establir una teoria del significat dels símbols del llenguatge.

RUSSELL:

- A partir dels seus estudis en el terreny de la lògica (continua el projecte de Frege) juntament amb l'empirisme i el realisme filosòfic, enuncia una teoria de la realitat anomenada "atomisme lògic": el món està format per una pluralitat de fets que són independents entre si i independents del nostre coneixement.

- Creu per tant que cal descompondre els fets complexos fins arribar als més simples, i per això diu que hem d'analitzar el llenguatge, ja que considera que la realitat i el llenguatge perfecte comparteixen la mateixa estructura lògica. Així, distingeix els següents elements tant del llenguatge com de la realitat:

1. En el llenguatge hi ha noms propis que significa l'objecte individual a què es refereixen. [Teoria referencial del significat].

2. Cada objecte individual té qualitats i entra en relació amb altres objectes, donant-se fets que s'expressen mitjançant proposicions.

3. Les proposicions poden ser atòmiques o moleculars (diverses atòmiques unides mitjançant connectives lògiques [i, o, si ...]).

Es dedueix d'aquí que tot el que passa o hi ha pot ser dit en llenguatge perfecte, i tot el que es pot dir en llenguatge perfecte té la seva referència en el món (isomorfia). És a dir, que l'àmbit d'ús del llenguatge perfecte queda reduït a la descripció (el llenguatge pinta la realitat).