Segons l’afirmació que l’una és i que no és no-ésser, és una ruta fiable, i que no és que és necessàriament no ésser, l’ésser no pot canviar, és únic i ha de emprendre el seu camí, com bé ens parla en el text de la Sendera, per arribar al pensament. Parmènides afirma que és el mateix pensar i ésser, és a dir, que l’ésser és etern, homogeni, immòbil i semblant a una esfera, perquè tot això engloba la perfecció. En l’expressió ``mai podries tallar de manera que l’ésser no es continués amb l’ésser´´, entenem que no es pot alterar la llei de subsistència, és a dir, que els éssers neixin i morin. És com un cicle que fa que tot final torni al seu principi. Quan diu que allò que es pot dir i pensar ha de ser, Parmènides, anticipant-se a la filosofia de Plató, recolza la seva teoria del món intel·ligible i sensible. En general tot s’acaba ajuntant en una única via de recerca, que qui no l’assoleix, segons Parmènides, no evoluciona.Concloent així, podem veure com en general, Parmènides, defensa el monisme ontològic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada