Opinió personal sobre el BLOG.

Des de l'any passat tots els alumnes que actualment estem finalitzan 2n de Batxillerat, hem compartit moltes experiències, moments de treball, moments graciosos, anècdotes,.... amb els nostres blogs. Així doncs m'agradaria poder continuar comunicant-nos mitjançant el blog. És evident que un cop s'acabi el curs, no pengerem més redaccions sobre els textos dels autors estudiats a classe, ni projecte sde recerca, ni videos ni res relacionat amb " deures de casa", si més no m'agradaria que no tanquessim els nostres blogs, i poguèssim seguir mantenint el contacte, és adir, penjant fotos, comentaris, per saber més sobre l'any universitari que ens espera ( sempre i quan tinguem temps, és clar jajajaja:)).

Per a mi ha sigut una nova experiència, ja que no en tenia constància de que existís el Blogger, i m'ha agradat molt ja que és una forma amena i divertida de posar en comú els treballs i comentar els textos de diferents autors. Espero doncs, que aquesta activitat del blog, es pugui seguint fent amb els pròxims cursos de batxillerat, i espero a més a més, que cada cop vagin millorant, perquè com deia Descartes, els blogs d'ara no seran els mateixos blogs que d'aquí a uns anys. Gràcies a tots i espero que us hagi agradat i entretingut el meu blog.

Una mica de la vida de John Stuart Mill.

Degut a la rapidesa amb la que hem tingut que avançar el temari, he volgut fer una petita exposició de les idees principals de Mill, en resum de la seva teoria. Així doncs, aquí us deixu un link i més informació sobre l'autor.

L'obra Sobre la llibertat de Mill es dirigeix a la naturalesa i límits del poder que pot ser exercit legítimament per la societat sobre l'individu. Un dels arguments insígnia de Mill és el principi del dany o principi del perjudici (harm principle). Aquest manté que cada individu té el dret a actuar d'acord a la seva pròpia voluntat en tant que tals accions no perjudiquin o danyen a altres. Si la realització de l'acció només abasta la pròpia persona, és a dir, si només afecta directament a l'individu executor, la societat no té dret a intervenir, encara que creu que l'executor s'està perjudicant a si mateix. Sosté, però, que els individus estan exempts del dret a portar a terme accions que puguin causar danys perdurables i greus sobre la seva persona o propietats segons postula el harm principle. Com a ningú existeix en absolut ostracisme, el dany que rep un mateix també perjudica altres i el destruir propietats afecta la comunitat tant com a un mateix. Mill exclou a aquells que són "incapaços d'autogovern" de tal principi , com ara nens molt jove o aquells que viuen a "estats socialment endarrerits" (backward states of society).

http://www.portalplanetasedna.com.ar/inteligencia1.htm

Comentari primer text de Kant

En aquest primer text, Kant explica que tot el coneixement humà comença amb l'experiència, però això no vol dir que per aquesta raó tot el coneixement s'origina envers aquesta. Partint de la teoria de Kant, és possible que puguem partir de les impressions, ja que són dades que rebem dels sentits, i un cop captades el subjecte li dona una forma determinada .Kant afirma que no podem conèixer les coses tal com són, al igual que Hume afirmava, sinò tal com s'ens mostren. Al l'última part del text, Kant afirma que hi ha una qüestió que s'ha de cercar encara més per ser detallada i aquesta es la pregunta sobre si existeix un tipus de coneixement independent de l'experiència, "a priori".

Per saber-ne més sobre David Hume

La mesura de totes les coses és l'home, ell decideix les coses bones, el bell i la veritat, si més no, res més enllà d'ell mateix es pot assegurar. Naturalment la seva decisió no és conscient ni voluntària, ja que són els mecanismes que, ocults i en silenci, treballen en el seu psiquisme, els responsables d'aquesta "creació del món". David Hume es proposa descobrir-los. El coneixement, és coneixement humà, d'un ésser més sensible que racional; les seves decisions morals es fan des dels sentiments i es mesuren per la felicitat que poden promoure. No sabem com arribar al transcendent, al metafísic (Déu, l'ànima, la Realitat); vivim encapsulats en la nostra subjectivitat finita i sensorial. Tal és la filosofia de David Hume, imprescindible per comprendre les molt diverses formes de empirisme contemporani, hereves d'una manera o altre de la filosofia de Hume (suau i moderada en el seu estil i forma, i radical en el seu plantejament i conclusions).

- http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=796

- http://www.luventicus.org/articulos/02A036/hume.html

A més a més, aqui us deixo un video perquè pugueu saber més sobre l'autor.

- http://www.youtube.com/watch?v=leexS9p7J1E

Text de Hume, Abstract

Hume afirma que l'únic que podem conèixer són les percepcions de les nostres impressions. Hume critica les afirmacions dels cartesians en demostrar que la matèria no té energia i que aquesta li prové de Déu o ésser suprem. En resposta a aquestes afirmacions, el filòsof aporta que les idees que nosaltres tenim de Déu són composicions fetes a partir de les idees de la nostra ment, perque ningú pot conèixer la causa de les impressions (escepticisme). Segons Hume, cap teoria filosòfica al llarg de la història, aporta res a conèixer la causa de l'ésser suprem. A aquest text el filòsof afirma que si considerem la nostra voluntat "a priori" no podrem arribar a trobar la causa, però si recorrem a la experiència només podrem conèixer objectes de la percepció.Hume conclou el text afirmant que en aquesta qüestió existeixen moltes dificultats.

Projecte 6. Video de la valoració personal sobre Ludwig Wiittgenstein

Espero que us agradi.

PD: Enric no em deixava pujarlo sencer perquè posava que era mol gran i que no me'l llegia, pr això t'he posat drectament la direcció del enllaç al Youtube. Gràcies.

http://www.youtube.com/watch?v=32IjkhA_DtY

Més sobre Kant

La filosofía kantiana, llamada por su autor Idealismo Trascendental y conocida entre nosotros también como filosofía crítica o "criticismo", se desarrolla a partir de una nueva solución del problema del conocimiento según la cual los elementos formales y los elementos materiales del conocimiento han de colaborar para que éste pueda darse, pretendiendo, de este modo, superar las limitaciones del empirismo y del racionalismo.

http://www.luventicus.org/articulos/02A036/kant.html

- http://cunday.blogspot.com/2009/04/immanuel-kant.html

I a més a més us penjo un video perquè pugueu saber-ne més sobre l'autor.

- http://www.youtube.com/watch?v=jyJOGSIGDOA