La mesura de totes les coses és l'home, ell decideix les coses bones, el bell i la veritat, si més no, res més enllà d'ell mateix es pot assegurar. Naturalment la seva decisió no és conscient ni voluntària, ja que són els mecanismes que, ocults i en silenci, treballen en el seu psiquisme, els responsables d'aquesta "creació del món". David Hume es proposa descobrir-los. El coneixement, és coneixement humà, d'un ésser més sensible que racional; les seves decisions morals es fan des dels sentiments i es mesuren per la felicitat que poden promoure. No sabem com arribar al transcendent, al metafísic (Déu, l'ànima, la Realitat); vivim encapsulats en la nostra subjectivitat finita i sensorial. Tal és la filosofia de David Hume, imprescindible per comprendre les molt diverses formes de empirisme contemporani, hereves d'una manera o altre de la filosofia de Hume (suau i moderada en el seu estil i forma, i radical en el seu plantejament i conclusions).
A més a més, aqui us deixo un video perquè pugueu saber més sobre l'autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada