Text de Hume, Abstract

Hume afirma que l'únic que podem conèixer són les percepcions de les nostres impressions. Hume critica les afirmacions dels cartesians en demostrar que la matèria no té energia i que aquesta li prové de Déu o ésser suprem. En resposta a aquestes afirmacions, el filòsof aporta que les idees que nosaltres tenim de Déu són composicions fetes a partir de les idees de la nostra ment, perque ningú pot conèixer la causa de les impressions (escepticisme). Segons Hume, cap teoria filosòfica al llarg de la història, aporta res a conèixer la causa de l'ésser suprem. A aquest text el filòsof afirma que si considerem la nostra voluntat "a priori" no podrem arribar a trobar la causa, però si recorrem a la experiència només podrem conèixer objectes de la percepció.Hume conclou el text afirmant que en aquesta qüestió existeixen moltes dificultats.

Projecte 6. Video de la valoració personal sobre Ludwig Wiittgenstein

Espero que us agradi.

PD: Enric no em deixava pujarlo sencer perquè posava que era mol gran i que no me'l llegia, pr això t'he posat drectament la direcció del enllaç al Youtube. Gràcies.

http://www.youtube.com/watch?v=32IjkhA_DtY

Més sobre Kant

La filosofía kantiana, llamada por su autor Idealismo Trascendental y conocida entre nosotros también como filosofía crítica o "criticismo", se desarrolla a partir de una nueva solución del problema del conocimiento según la cual los elementos formales y los elementos materiales del conocimiento han de colaborar para que éste pueda darse, pretendiendo, de este modo, superar las limitaciones del empirismo y del racionalismo.

http://www.luventicus.org/articulos/02A036/kant.html

- http://cunday.blogspot.com/2009/04/immanuel-kant.html

I a més a més us penjo un video perquè pugueu saber-ne més sobre l'autor.

- http://www.youtube.com/watch?v=jyJOGSIGDOA

Redacció sobre els textos de hume.

Hi ha un fet clau que separa la mortalitat de la racionalitat, i que la finalitat de les accions, allò que motiva tota la dinàmica de l’acció humana, no pot ser establerta per la raó. La finalitat depèn d’allò que hom vol desitjar. La raó només pot actuar quan això ja ha estat establert en la mesura que és necessària per establir els millors mitjans per arribar a assolir-la. per Hume, les valoracions morals no poden ser altre cosa que sentiments que s’afegeixen a certes accions i que ens inclinen a apreciar-les com positives o negatives. L’anàlisi d’una acció ens revela passions, interessos, mai virtuts o vicis. Aquests termes solament poden designar els nostres sentiments interiors davant aquestes accions.

El "jo" existeix?

Él jo és un concepte que hom interpretem com la nostra persona, no obstant el jo és el subjecte, és l’essència, és allò que fa que el nostre cos tingui sentit. No l’hem de confondre amb l’anima, si més no, aquesta és la que dóna vida, mentre que el jo, és el que assoleix el coneixement i l’experiència. Com bé sabem, el coneixement i l’experiència són processos que estan sotmesos a canvis constants, per tant el jo també va evolucionant i caminant. El “jo” de fa 10 anys, no és el mateix “jo” d’ara, perquè és necessari que aquest “jo” vagi assolint coneixement i que canviï, si més no, la societat no hauria evolucionat. A més, el “jo”, és el que caracteritza i diferencia les persones, perquè amb el pas del temps, tothom hem de anar forjant aquest “jo”, aquest ésser quasi bé perfecte.

Projecte 4. Pensament de Ludwig Wittgenstein

La filosofia i pensament de Ludwig Wittgenstein és sens dubte interessant. Pocs filòsofs van posar tant afany en la sinceritat, la coherència vital i en la recerca de la veritat. Wittgenstein va arriscar la seva vida a l'entendre que la filosofia ens compromet més enllà de les reclamacions de la vida quotidiana, social i professional. Però tot això des d'una gran comparació que va donar lloc a un important malentès. Va acceptar les tesis fonamentals del empirisme clàssic: només és possible el coneixement del que s'ofereix a la percepció, dels fets; l'únic coneixement, l'única forma legítima de coneixement és la que correspon a les ciències empíriques, i només pot afegir la filosofia en relació als fets del món. Sobre aquest fons que plasma de la filosofia com a discurs, afegeix Wittgenstein la seva idea que els límits del coneixement humà tenen a veure, tant amb els límits que imposa la lògica (primer Wittgenstein), com amb els del llenguatge corrent (segon Wittgenstein). La paradoxa i el malentès venen quan afirmem que amb això ja s'acaba tot (així ho van creure els filòsofs neopositivistes, que intentaran acostar Wittgenstein a les seves tesis). No obstant això, aquí comença l'interessant: per Wittgenstein els fets dels que ens parla la ciència, l'únic dir amb "sentit", es desenvolupen en un escenari del qual també ens podem i hem ocupar: l'estructura lògica del conjunt de fets als que anomenem món, el sentit, el místic, escenari que ens compromet vitalment i és irrenunciable. La filosofia ens prepara per acollir amb el silenci, però no amb el silenci del ignorar i menys encara del negar, sinó amb el callar conscient i voluntari, còmplice del misteri en el qual ja ens complaem amb la bellesa, ja que ens sotmetem al bé.

ENLLAÇOS:

-http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/Filosofiacontemporanea/Wittgenstein/Wittgenstein-Filosofia.htm

-http://solotxt.brinkster.net/csn/06witt.htm

-http://www.wikilearning.com/curso_gratis/apuntes_sobre_wittgenstein-biografia_y_epoca/1989-1

-http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=616

I per saber-ne més, podeu consultar aquest enllaç on aprendreu més sobre l'autor.

- http://www.youtube.com/watch?v=-szkjFxY1Zo