dimecres, 7 d’octubre del 2009

Projecte 1. Vida i obra de Ludwig Wittgenstein


Ludwig Wittgenstein (1889-1951), filòsof austríac (nacionalitzat britànic), un dels pensadors més influents del segle XX, que va ser reconegut en especial per la seva contribució al moviment conegut com a filosofia analítica.

Ludwig Josef Johann Wittgenstein, el seu nom complet, va néixer el 26 d'abril de 1889 a Viena, en el si d'una família rica i ilustrada. Després d'haver estudiat a Linz i Berlín, es va traslladar a Gran Bretanya per completar la seva formació com a enginyer en la Universitat de Manchester. El seu interès per les matemàtiques pures el va portar al Trinity College de la Universitat de Cambridge, centre on va rebre classes de Bertrand Russell. Allà va orientar el seu interès cap a la filosofia. Després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial es va allistar a l'exèrcit austríac i va ser precisament durant la contesa quan va redactar el seu escrit més famós, Tractatus logico-philosophicus (1921), obra que, segons ell, aportava la "solució definitiva" als problemes filosòfics. Més tard es va apartar de la filosofia i durant anys va ensenyar en una escola d'Àustria. El 1929 va tornar a Cambridge i, assignat al Trinity College, va reprendre el seu treball filosòfic. Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus ia desenvolupar altres opinions, que serien plasmades en les seves Investigacions filosòfiques, títol publicat amb caràcter pòstum el 1953.

Home sensible i profund, sovint es mostrava solitari i amb tendència a la depressió, Wittgenstein odiava la petulància i va ser famós pel seu senzill estil de vida. Tenia una forta personalitat, i va exercir una considerable influència en les seves amistats. Retirat de la docència el 1947, va morir el 29 d'abril de 1951 a Cambridge.

OBRA

En l'evolució filosòfica de Wittgenstein poden distingir dues èpoques diferents: un primer període, representat pel Tractatus, i un altre posterior, representat per les Investigacions filosòfiques. Al llarg de la major part de la seva vida, però, Wittgenstein, com una constant, va concebre la filosofia com una anàlisi conceptual o lingüístic. Al Tractatus va defensar que la "filosofia pretén la clarificació lògica de les idees". En les Investigacions filosòfiques, però, mantenia que la "filosofia és un combat contra l'encís de la nostra intel ligència per mitjà del llenguatge".


Enllaços on podeu saber-ne més sobre la vida i obra d'aquest filòsof tant important com va ser Ludwig Wittgenstein:


- http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=616



dijous, 21 de maig del 2009

Presentació tema 13 filosofia


Uploaded on authorSTREAM by aida13



Aquesta és la meva presentació en Power Point sobre el tema 13 de filosofia, Fonaments de l'estat social i democràtic de dret.En aquesta presentació podrem observar de manera esquematitzada i ven estructurada, les idees principals del tema. Espero que us agradi.

dimecres, 20 de maig del 2009

Pàg 214 doc.3


Ciutadania democràtica
De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?

Doncs que tothom ha de poder formar part d'aquesta,però algunes persones amb característiques determinades, no han de poguer ser integrades de la mateixa manera.

Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè tothom ha de reconèixer les arrels.

A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?
I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?
Per què considera que aquests modes d´entendre la democràcia són excloents?
Es refereix a que hem d'acceptar a les altres cultures, perque les persones que s'han d'incorporar, també se'ls hi han d'acceptar es seus drets.

dimecres, 13 de maig del 2009

Doc 9. pàg 200



El regne dels fins és com un abstracte en el qual allò que t´preu no té dignitat, i viceversa. Es aquell món en que aquelles coses que ens proporcionen plaers poden ser aconseguides per mitjà dels diners, cosa que no passa amb la dignitat.
La dignitat és aquella consequència que tenim les persones que fa que siguem úniques i per això no te preu. És autònomes fonament dels drets humans.

dijous, 30 d’abril del 2009

Dilema 3. pàg 206


1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.

Pujar-li: -Indicario favoritisme.
-Conflicte entre altres alumnes.

No pujar-li: -No poder arribar a la nota.
-Petit enfrontament.

2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?

No, perquè no per ser feliç sempre es necessita fer ús de la justícia.

3. Què faria un utilitarista de la regla?

No pujarli l anota degut a que hi ha una norma que indica que l'alumne t´la nota que es mereix.

I de l'acte? li pujaria.

Dilema 2. pàg 206


1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?

No, perquè principalment ha de pensar en el benestar de la sva familia, que el se suposa que forma part de la seva felicitat.

2.Tenim obligacions amb les generacions futures?

Si però fins a un cert punt, és a dir,que no ens arribi a perjudicar.

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?

No, perquè sinó entrariem en un rol d'egoisme per subsistir.

4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?

Arriban a un consens valorant les conseqüències positives i negatives.

5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?

Del govern perquè és el benestar del seu poble i dels individus, perquè cadascú ha de ser responsable dels seus actes.

6. Què hi diria un utilitarista?

Que hauria de continuar talant arbres, per un benefici pròpi.

dimecres, 29 d’abril del 2009

Tema 10: Definicions

Intel·lectualisme moral: és la posició que diu que és impossible obrar malament expressament i identifica el saber amb la virtut.

Maièutica:és l mètode de l’art de donar a llum la veritat.

Hedonisme: és aconseguir evitar el dolor i experimentar el plaer per ser feliç.

Felicitat d’ Aristòtil: ser feliç és ser home en el sentit més ampli de la paraula, identifica el bé amb el plaer de desenvolupar l’activitat intel·lectual.

Prudència: és la virtut intel·lectual que ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

Pau interior: és actuar amb apatia fent-se sensible al sofriment i opinions alienes.

Aritmètica dels plaers: el plaer és pot mesurar i aquests es poden comparar.

Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l’acció en que ens trobem es sotmet alguna de les regles que consideren morals.

Ètica deontològica: és la tradició iniciada per Kant i es preocupa pel deure i les normes.

Imperatiu categòric: són ordres que obliguen de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi.

Dignitat humana: conseqüència de l’autonomia moral i que implica un respecte dels drets de cadascú.

Intuïcionisme dels valors: poden captar els valors de les coses a través d’una intuïció emocional.

Comunitarisme: ètica que defensa les comunitats davant la pèrdua d’identitat i individualisme.

Universalisme: defensa una ètica universal i recorden la solidaritat de grup i una valors que tothom ha de compartir.