Definicions Tema 2

-Raó teòrica: és aquella que s'orienta cap al coneixement de la realitat per intentar desxifrar-la, explicar-la, etc.
-Raó pràctica: ús de la raó que mira d'orientar l'acció, s'oposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa ha fixat . També es diu raó prudencial.
-Metafísica: part de la filosofia que intenta arribar a la realitat en la seva totalitat anant més enllà de les explicacions científiques.
-Ultimitat:Caracteristica bàsica de la metafísica que vol arribar a les prenguntes últimes.
-Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer.
-Opinió (Kant): estat de coneixement en què el subjecte no està coonvençut de què X ès veritat y no pot convèncer als altres.
-Interés: guia per a tot coneixement per poder resoldre problemes, augmentar el nostre benestar, etc.
-Interés emancipador: és el que permet que nosaltres ens alliberen d'aquells que volen dominar-nos.
-Dogmatisme: possibilitat de coneixment que manifesta l'actitud ingènua d'aquells que aseguren conèixer i pressuposen la capacitat deles nostres facultas de coneixment.
-Excepticisme moderat: afirma que ens hem de comportar d'acord amb allò que ès més probable.
-Perspectivisme:creu que es pot arriva al coneixement de la realitat, però conjugant totes les perpectives possibles.
-Realisme: módel explicatiu que afirma que l'objecte existeix independement al subjecte que lo coneix.
-Noesi:(la cociència sobre la realitat).
-Prejudici: judici previ que hem adquirti per cultura, educació, etc.
-Ignorància: estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte deteminat.
-Autoritat : Criteri de veritat qe accepta una afirmació con a certa perquè prové d'algú que és expert en la matèria.
-Evidència: es el criteri fonamental . Defensa que és evident el que se'ns presenta com a indiscutible, encara que sovint sigui necesaari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
-Adequació :teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .
-Coherència: teoria formulada per Hegel que afirma que ho verdader és el tot i no la part.
-Pramatisme: teoria que accepta la teoria d l'adequació però la interpreta tenit en consideració la utiliatat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
-Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'atre interlocutor.
-Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.
-Necessari: quelcom que existeix i no pot existir ni ser d'una altra manera.
-Virtualitat : Conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic , productes de ficció o fantasia, etc.

Veritat, realitat, concordança. Doc 8. pàg 43

És possible una certesa total dels enunciats?

-La paraula veritat, diu que fa al·lusió a allò que fa cert el que és cert. Diu que el que és cert, és real. Tot allò que nosaltres diem cert o fals, ho diem sobre els enunciats. No obstant, un enunciat és cert quan el que diu concideix amb la cosa que enuncia. Si una cosa es certa i veritat, significa que concorda.

El que defensa l'autor en auqest text, és el model explicatiu del coneixement segons una visió de fenomenologia. L'autor dóna prioritat a la consciència, perquè en la consiència es capten les coses( idealisme), però també considera que els objectes no s'adapten al subjecte, sinó que se li manifesten( realisme).
Com bé podem veure en el text, l'autor no presenta cap posició radical, és a dir, no descarta la possibilitat de cap altra idea, per tant és una punt de vista bastant moderat.

Apunts del professor, tema1.

·EMPIRICORACIONAL:-2 fonts de coneixement: Sentits(pluralitat, la realitat és múltiple i canvia) i enteniment(una unitat, una cosa).
-Accés a 2 nivells de realitat.
-Aristòtil. Raó i sensacions experiències.

·EMPIRISTA:-L'experiència sensible depén de l'origen i valor dels coneixemenets. Defenen l'aprenentatge.
-2 fonts: Experiència( es basa en el mètode inductiu, la experiència és la base del coneixement) i la raó.
-Locke, Berkeley, Hume.

·RACIONALISTA:
-Contrari d'empirista.
-Raó per damunt de la experiència. Defensa idees innates, ideals que no necessiten experiència.
-Deducció, parteix de la raó: Dosmàtic(Descartes) i crític( Popper)
-Defensa el JO.
- Descartes, Spinoza, Lebniz.

·TRANSCENDENTAL:-No esbrina l'origen del nostre saber, sinó l'estructura.
-No COM?, sinó PER QUÈ?
-Què puc saber? Coneixement.
-Què he de fer? Moral
-Què m'és permès esperar? Religió.

Definicions Tema 1.

-Saber ordinari:
Es basa en el QUÈ de les coses, es funda en l'experiència de la vida quotidiana.
-Saber científic:
No només busca el QUÈ, sinó el PER QUÈ?
- Saber filosòfic:
Vol trobar respostes últimes als enigmes dels humans.
-Ciència:
Saber en el qual s'entenen l'experiència com a experimentació i aplicació de les matemàtiques en l'estudi de la realitat.
- Mètode:
Manera de pensar o actuar prèviament planejada per arribar a un fi.
-Axioma:
Són principis fonamentals indemostrables. Tot és major que la part. Dins del mètode axiomaticodeductiu.
-Inducció incompleta:
Són comprovacions que no inclouen la totalitat dels casos possibles. Parteix d'uns casos singulars, que no són tots per elaborar lleis generals.
-Hipòtesi:
Suposició provisional que encara no ha estat confirmada.
-Llei:
Enunciats universals que han sigut donat per una verificació o falsació d'una hipòtesi.
-Teoria:
Conjunt de lleis d'una ciència.
-Mite:
Narracions fantàstiques que expliquen l'origen del cosmos recorrent a déus o poders còsmics personificats.
-Empirisme:
Manera de pensar que separa les dues fonts de coneixement: experiència i raó.
-Mètode empiricoracional:
Mètode que defensa el coneixement de l'experiència i la raó al mateix grau d'igualtat.
-Mètode transcendetal:
Mètode que no esbrina l'orígen del nostre saber, sinó que mira de fonamentar-lo donant la raó a l'estructura del coneixement.
-Joc de llenguatge:
No són maneres d'utilitzar el llenguatge, sinó models que descriuen formes de vida, cadascun amb les seves pròpies regles.
-Hermeneutica no normativa:
Interpretar i comprendre. Es limita a descobrir els elemnts que fan possible la comprensió, tradició història. No posa normes a la comprensió
-Pretensions de la validesa de la parla:
Normes de la comprensió: veritat, veracitat, correció moral i inteligibilitat.
-Ontologia:
Estudia el tractat de l'ésser.

Podem arribar a conéixer?

Entenem per conèixer una activitat humana que té com a objectiu l'aprehensió d’un estat de coses, de tal manera q pugi ser compartida amb els altres. Hi han tres graus de coneixement:
-Opinió que no troba cap justificació q pugi comunicar als altres de manera que l’hagin d’acceptar : jo crec en X però no n’estic segur.
-La creença que algú esta convençut del que pensa és veritat però no donar una justificació per dir q es veritat i sigui acceptada per tothom, jo crec en x però no tinc suficients proves per convèncer.
-I el saber q es una opinió fonamentada tan subjectivament com objectivament, jo crec en x, n’estic segur i x es veritat.
Conèixer té relació amb la recerca de la veritat i el coneixement, és a dir buscar-li un sentit a aquella creença o coneixement, o el mateix que la veritat trobada. L’objectiu del que se suposa que volem aconseguir, són resultats veritables. A vegades, se’ns fa difícil dir el que es veritat i el que es mentida. Hem d’utilitzar criteris, i afirmar que coneixem una cosa,, o dir que es veritable, quan ses pot estar segur de que ho és.

L'objecte de la filosofia. Doc 10. pàg 28

Cometari del tex de Ludwig Wittgenstein:

La filosofia i el tractament del llenguatge.

-Parla sobre en qué consisteix la filosofia. Diu que ha de ser fidel al llenguatge.
-La filosofia diu,que són un conjunt de proposicions lingüístiques

Aqust text de Ludwing Wittegenstein ens diu que el que realment vol aconseguir la filosofia és aclarir el nostre pensament, els nostres dubtes. Per tant no podem dir que la filosofia consisteix en una teoria, sinó que és una activitat, aquella activitat que ens ajuda a resoldre els fets i preguntes segons la logica, que ens formulem iteriorment en el nostre pensament.
Wittegenstein ens parla de proposicios filosòfiques com aquell fet que aspira a dónar una simple descripió, sinó que són que són les resposes, els aclariments d'aquestes proposicions.En conclusió, la filosofia en vol aclarir aquells pensaments que són opacs i confusos per a nosaltres.
El que defnsa l'autor seguint el mètode analiticolingüístic, és que sense llenguatge el món no pot existir, ja que ambdós tenen la mateixa estructura. L'autor juga amb els anomenats jocs lingüístics, i amb la lògica del llenguatge perfecte. El seu llenguatge és molt rigorós i acurat. Wittgenstein defensa que els problemes filosòfics apareixen degut als poblemes lingüístics.
A diferència d'aquest el mètode trnscendental, intenta fonamentar el coneixement no trobrar-li el sentit de les expressions lingüístics com fa Wittgenstein.


Aquí deixo un enllaç per si algú vol consultar més sobre la vida i obra de l'autor.
http://es.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Wittgenstein

Qüestió. pàg 31 núm 1.

-Com justificariesque l'afirmació només sé que no sé res, és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En què consisteis la saviesa? D'entre els tractats més avall, qui diries que és savi?

Jo crec que la persona més savia, és la vella qu ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida, perquè a adquirit conixement, i criteri, amb una visió empirista ja que separa les dues fonst de coneixement, que el mètode empericoracional considera experiència i raó

El problema de la filosofia contemporània. Doc12. pàg 30

- Per què l'existència de l'home actual és centrífuga i penúltima? Quines conse`qüències té per a nosaltres?

Perque renuncia a adoptar atituds socials i últimes. Un angoixós coeficient d provisionalitat que amenaça dissoldre la vida contemporània. Quan l'autor es refereix a centrífuga,vol dir que pensa més en l'exterior, en lo d'afora, que en si mateix.

- Has viscut alguna vegada aquesta expriència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?

Si, cada cop que ens parem a pensar sobre els nostres problemes, o cada cop que en parem a reflexionar sobre la vida, o ens qüestionem preguntes.

- Per Zubiri, qui és el problema de la filosofia contemporània?

El correcte plantejament de la qüestió, METAFÍSICA.



Aquí deixo un nllaç, per a qui vulgui, que pugui consultar més sobre la vida i obra de l'autor.

http://www.zubiri.net/vidaobra.html

Hipòtsi, llei i teoria. Doc 4.pàg 21

-Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?
Que les teories existeixen gràcies al recolliment i agrupció de diferentes lleis, que han estat verificades o falsades. El que tenen en comú es que les teories no podrien existir sense lleis.

-Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
Teoria electromagnètica
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que descriuen per complet els fenòmens electromagnètics.
Està basada en les llis següents:
-Llei de Gauss
-Llei de Gauss per al magnético
-Llei de Faraday
-Llei de Ampère generalitzada

Esquema: El saber cuentífic

Defnicions:

Ciutadà: persona que viu en una ciutat amb drets i deures.

Política: són normes i lleis que calen per dirigir o governar un país. Forma de governar, sistema de govern.

Democràcia: Sistema polític, on tothom té llibertat . El poder ( sobirania) rau en el poble.

Tirania: es podria dir dictadura, que solament governa una persona, i de manera cruel. Abús de poder cruel sobre les persones.

Drets humans: els drets que les persones tenim dret a exigir. Condicions, lleis, que han de ser respectades per totes les persones.

Estat de dret: Estat en que es basa en l’imperi de la llei. És més un govern de lleis que d’éssers humans.

Individualisme: és una manera de ser, que normalment fa que les persones tendeixin a voler-ho fer tot per elles mateixes, sense ajuda, i que tot ho volen per a elles. Teoria que diu que és previ l’individu a la societat.

Socialisme: pensament de dir que han de desaparèixer totes les classes socials, perquè hi hagués més igualtat. Teoria que afirma que la societat és anterior a l’individu.

Justícia: hi ha justícia quan ens respectem els uns als altres, i ningú fa mal al altre. Es basa en la llei de defensar els drets de les persones i que cadascun tingui el que vulgui.

Poder: Domini d’autoritat sobre algú o sobre les coses. Autoritat per manar, dominar, influir sobre la gent.

Què és la filosofia per a nosaltres?

Què és la filosofia? La filosofia, és una manera de pensar, una manera de raonar, una manera d’opinar davant els problemes i qüestions que la vida ens planteja dia a dia. Es podria dir que la filosofia es una ciència inacabada d’explorar, o també una teologia inacabada d’afirmar, per que? Aquesta es la resposta, el per què. Fins que no trobem una definició exacta que defineixi cada lletra de la paraula FILOSOFIA, no podrem dir o afirmar que sabem filosofar, si més no tan sols estem intentant esbrinar si el concepte que creiem d’aquesta es real i existent. Des de sempre l’home va començar suposadament a filosofar mogut per l’admiració, però estem segurs que aquesta admiració sobre les coses, totes les preguntes que tenim, ens les pot respondre la filosofia? Des de el meu punt de vista, mai sabrem el per què, perquè si sapiguèssim la raó de la nostra existència,i el per què estem aquí, res tindria sentit ens adonaríem que no som res, i que el únic que fem es buscar una resposta, que justament la tenim davant, però cap de nosaltres es capaç de desxifrar-la.