Definicions Tema 2

-Raó teòrica: és aquella que s'orienta cap al coneixement de la realitat per intentar desxifrar-la, explicar-la, etc.
-Raó pràctica: ús de la raó que mira d'orientar l'acció, s'oposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa ha fixat . També es diu raó prudencial.
-Metafísica: part de la filosofia que intenta arribar a la realitat en la seva totalitat anant més enllà de les explicacions científiques.
-Ultimitat:Caracteristica bàsica de la metafísica que vol arribar a les prenguntes últimes.
-Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer.
-Opinió (Kant): estat de coneixement en què el subjecte no està coonvençut de què X ès veritat y no pot convèncer als altres.
-Interés: guia per a tot coneixement per poder resoldre problemes, augmentar el nostre benestar, etc.
-Interés emancipador: és el que permet que nosaltres ens alliberen d'aquells que volen dominar-nos.
-Dogmatisme: possibilitat de coneixment que manifesta l'actitud ingènua d'aquells que aseguren conèixer i pressuposen la capacitat deles nostres facultas de coneixment.
-Excepticisme moderat: afirma que ens hem de comportar d'acord amb allò que ès més probable.
-Perspectivisme:creu que es pot arriva al coneixement de la realitat, però conjugant totes les perpectives possibles.
-Realisme: módel explicatiu que afirma que l'objecte existeix independement al subjecte que lo coneix.
-Noesi:(la cociència sobre la realitat).
-Prejudici: judici previ que hem adquirti per cultura, educació, etc.
-Ignorància: estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte deteminat.
-Autoritat : Criteri de veritat qe accepta una afirmació con a certa perquè prové d'algú que és expert en la matèria.
-Evidència: es el criteri fonamental . Defensa que és evident el que se'ns presenta com a indiscutible, encara que sovint sigui necesaari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
-Adequació :teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .
-Coherència: teoria formulada per Hegel que afirma que ho verdader és el tot i no la part.
-Pramatisme: teoria que accepta la teoria d l'adequació però la interpreta tenit en consideració la utiliatat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
-Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'atre interlocutor.
-Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.
-Necessari: quelcom que existeix i no pot existir ni ser d'una altra manera.
-Virtualitat : Conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic , productes de ficció o fantasia, etc.