divendres, 30 d’octubre del 2009

Comentari dels textos 1,2,3,4,5 de Parmènides


Segons l’afirmació que l’una és i que no és no-ésser, és una ruta fiable, i que no és que és necessàriament no ésser, l’ésser no pot canviar, és únic i ha de emprendre el seu camí, com bé ens parla en el text de la Sendera, per arribar al pensament. Parmènides afirma que és el mateix pensar i ésser, és a dir, que l’ésser és etern, homogeni, immòbil i semblant a una esfera, perquè tot això engloba la perfecció. En l’expressió ``mai podries tallar de manera que l’ésser no es continués amb l’ésser´´, entenem que no es pot alterar la llei de subsistència, és a dir, que els éssers neixin i morin. És com un cicle que fa que tot final torni al seu principi. Quan diu que allò que es pot dir i pensar ha de ser, Parmènides, anticipant-se a la filosofia de Plató, recolza la seva teoria del món intel·ligible i sensible. En general tot s’acaba ajuntant en una única via de recerca, que qui no l’assoleix, segons Parmènides, no evoluciona.Concloent així, podem veure com en general, Parmènides, defensa el monisme ontològic.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

DEL NO RES NO POT SORTIR RES


Segons aquesta afirmació entenem que sinó hi ha res no en podem treure res, cosa lògica i obvia des de el nostre pensament, però segons Parmènides, l’ésser i el món és estern, cosa que contraria l’afirmació anterior, perquè sinó hi hagués res, el món no podria haver estat creat, cosa que trenca tots els nostres esquemes. D’aquí hi podem treure un altre cop, la mateixa conclusió de què l’univers és com un cicle que sempre va girant i sempre és el mateix, és a dir, res no es crea ni es destrueix.

dimecres, 7 d’octubre del 2009


Pàg 11. Comentari del fragment de Anaximandre


Aquest petit fragment d’Anaximandre ens parla sobre l’etern retorn, és a dir, sobre un cicle que no té ni principi ni final. Quan Anaximandre fa referència al naixement i la destrucció, fa referència a una dualitat de contraris, perquè una cosa pugui ser destruïda, prèviament ha de ser creada, i així successivament, és a dir, que perquè existeixi una realitat ha d’esxistir el seu contrari. Quan Anaximandre esmenta el terme justícia, fa referència a la idea d’un ordre en el procés de la realitat, on la justícia és la que ha d’equilibrar el desordre, la majoria de cops, creada pels homes.

Projecte 1. Vida i obra de Ludwig Wittgenstein


Ludwig Wittgenstein (1889-1951), filòsof austríac (nacionalitzat britànic), un dels pensadors més influents del segle XX, que va ser reconegut en especial per la seva contribució al moviment conegut com a filosofia analítica.

Ludwig Josef Johann Wittgenstein, el seu nom complet, va néixer el 26 d'abril de 1889 a Viena, en el si d'una família rica i ilustrada. Després d'haver estudiat a Linz i Berlín, es va traslladar a Gran Bretanya per completar la seva formació com a enginyer en la Universitat de Manchester. El seu interès per les matemàtiques pures el va portar al Trinity College de la Universitat de Cambridge, centre on va rebre classes de Bertrand Russell. Allà va orientar el seu interès cap a la filosofia. Després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial es va allistar a l'exèrcit austríac i va ser precisament durant la contesa quan va redactar el seu escrit més famós, Tractatus logico-philosophicus (1921), obra que, segons ell, aportava la "solució definitiva" als problemes filosòfics. Més tard es va apartar de la filosofia i durant anys va ensenyar en una escola d'Àustria. El 1929 va tornar a Cambridge i, assignat al Trinity College, va reprendre el seu treball filosòfic. Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus ia desenvolupar altres opinions, que serien plasmades en les seves Investigacions filosòfiques, títol publicat amb caràcter pòstum el 1953.

Home sensible i profund, sovint es mostrava solitari i amb tendència a la depressió, Wittgenstein odiava la petulància i va ser famós pel seu senzill estil de vida. Tenia una forta personalitat, i va exercir una considerable influència en les seves amistats. Retirat de la docència el 1947, va morir el 29 d'abril de 1951 a Cambridge.

OBRA

En l'evolució filosòfica de Wittgenstein poden distingir dues èpoques diferents: un primer període, representat pel Tractatus, i un altre posterior, representat per les Investigacions filosòfiques. Al llarg de la major part de la seva vida, però, Wittgenstein, com una constant, va concebre la filosofia com una anàlisi conceptual o lingüístic. Al Tractatus va defensar que la "filosofia pretén la clarificació lògica de les idees". En les Investigacions filosòfiques, però, mantenia que la "filosofia és un combat contra l'encís de la nostra intel ligència per mitjà del llenguatge".


Enllaços on podeu saber-ne més sobre la vida i obra d'aquest filòsof tant important com va ser Ludwig Wittgenstein:


- http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=616