Aquest petit fragment d’Anaximandre ens parla sobre l’etern retorn, és a dir, sobre un cicle que no té ni principi ni final. Quan Anaximandre fa referència al naixement i la destrucció, fa referència a una dualitat de contraris, perquè una cosa pugui ser destruïda, prèviament ha de ser creada, i així successivament, és a dir, que perquè existeixi una realitat ha d’esxistir el seu contrari. Quan Anaximandre esmenta el terme justícia, fa referència a la idea d’un ordre en el procés de la realitat, on la justícia és la que ha d’equilibrar el desordre, la majoria de cops, creada pels homes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada