Segons aquesta afirmació entenem que sinó hi ha res no en podem treure res, cosa lògica i obvia des de el nostre pensament, però segons Parmènides, l’ésser i el món és estern, cosa que contraria l’afirmació anterior, perquè sinó hi hagués res, el món no podria haver estat creat, cosa que trenca tots els nostres esquemes. D’aquí hi podem treure un altre cop, la mateixa conclusió de què l’univers és com un cicle que sempre va girant i sempre és el mateix, és a dir, res no es crea ni es destrueix.
Un any més per aquí...
Fa 14 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada