Què és primer l'ou o la gallina?

No hi ha dubte que l'ou és la forma de reproducció de les aus. Però per a que un ésser es reprodueixi primer ha d'existir. L'evolució porta a les aus, i les aus es reprodueixen mitjançant ous. Així que no hi va haver primer un ou, i després una gallina, sinó al revés, una gallina va posar un ou del que va sortir una altra gallina. Una altra cosa és el sentit del dilema, aplicable a tots aquells fenòmens en què la causalitat pot ser d'anada i tornada, perquè no podem establir un ordre temporal únic (la causa ha d'existir abans que l'efecte). Però en aquest cas, l'exemple és fàcil de desmuntar: tota gallina procedeix d'un ou (menys la primera gallina) i aquesta gallina podrà posar un altre ou, mai el mateix ou del que ella procedeix. Així que, en aquest cas, no hi ha causalitat reversible possible.Però hi ha vegades que d'un ou surt una gallina, però d'una gallina pot no sortir un ou; de la mateixa manera que hi ha gallines que no posen ous, hi ha ous dels que no surt cap gallina.

Activitat 12. Aristòtil o Plató?

Segons Plató les idees sensibles que provenen del món intel·ligible, són les que donen forma a la matèria, a diferència d'Aristòtil que nega l'existència de la idea en el món intel·ligible i afirma que la forma substancial de les coses no prové de les idees, sinó que és immanent a la substància.

Segons Plató, la idea de bellesa és la causa de què una cosa sigui bella, no obstant Aristòtil afirma que la bellesa no existeix en la idea sinó en les coses belles. Ambdós comarteixen que l'Universal no és una construcció mental.

Segons el meu punt de vista, veig més coheren la teoria que defensa Aristòtil sobre les idees. És cert que per crear una cosa prèviament s'ha de tenir la idea, model o forma al cap per poder dur a terme la realització d'aquesta, però un cop stà feta, la idea desapareix, és a dir, el que en si veiem i el que queda és l'objecte en si. Un cop ens mostren l'objecte, no podem pensar en la idea principal per la qual l'objecte és bell, sinó quan ens presenten l'objecte relacionem la idea de bellesa amb la forma final de l'objecte. A més a més estic d'acord en la crítica que Aristòtil fa del FEdó quan esmenta que la idea no explica ls causes de les coses, perquè realment, crec que el que explica les causes de les coses, són ls fets, els fets i les accions que es duran a terme porteriorment amb l'obejce o cosa.

2n comentari del Fedó.

En aquest text, Cebes defensa l'argument de la creença, que tan bon punt deixa el cos, l'ànima es dissol, com bé explica en el text amb la frase ``l'ànima existeix després de la mort d'un home i que pot tenir alguna capacitat i coneixement´´.

Sòcrates exposa un altre argument, recurrint a la doctrina atiga, segons la qual els vivents reneixen dels morts. Per tant, segons la idea de la qual totes les coses que tenen un contrari reneixen només del seu contrari, el estar mort és el contrari de viure com a la viceversa, així, dels morts naixerien les coses vives, i la natura s'equilibraria, perquè al procés de morir, li correspondria el de renéixer i seria com un mena de moviement circular. Això implica que les ànimes han d'estar necessàriament en algun lloc des del qual podem tornar a néixer. I aquesta és la doctrina que Sòcrates exposa: el proces si fos tot igual, voldria dir que tot acabaria mort i no viuria res. L'argument dels contaris, doncs,prova a immortalitat de l'anima.

Projecte 2. Contextualització històrica de Ludwig Wittgenstein

CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA

Wittgenstein (1889-1951), autor influent en el Cercle de Viena, en el desenvolupament de la lògica formal, i en la teoria pragmàtica del significat, va néixer a Viena, va estudiar enginyeria aeronàutica, i va ser professor.

Wittgenstein viu per tant en al primera meitat del segle XX, una època marcada per les 2 grans guerres mundials (en les quals participa), suscitades per l'auge dels nacionalismes i els feixismes. A més, assisteix a la Viena de fi de segle, el moviment cultural més important del segle XX.

En aquesta època destaca el paper predominant del llenguatge en la filosofia. Un grup de filòsofs, al que per les seves característiques comunes es denomina ?moviment analític?, intenta donar un nou enfocament lingüístic a la filosofia, que consisteix a tractar els problemes filosòfics partint de les formes lingüístiques en les quals s'expressen. Creuen que la fallada de la filosofia ha radicat sempre en la tendència dels filòsofs a extreure conclusions sobre el món partint del llenguatge, l'ús del qual podria ser la causa dels problemes filosòfics. Creuen per tant que és necessari realitzar una anàlisi del llenguatge per a solucionar aquests problemes, i que la filosofia ha de ser l'encarregada d'això. A més, a tots ells els uneix una actitud empirista.

Aquest moviment analític pot dividir-se en 2 etapes. La primera la van formar Moore, Frege, Russell i Wittgenstein, i la segona es va dividir en 2 tendències: el Positivisme lògic (Russell i 1º Wittgenstein), segons el qual el llenguatge només serveix per a descriure la realitat, i la Filosofia analítica (Moore i 2º Wittgenstein), els autors de la qual prefereixen analitzar els usos del llenguatge sense jutjar-los.

Hitler i Wittgenstein

Segons la història, comprovem que els joves Adolf Hitler i Ludwig Wittenstein van ser companys de curs en la Realschule de Linz, i que no només es van conèixer sinó que les seves vides van estar creuades per curioses casualitats. La història, de manera breu, seria la següent: mentre Wittgenstein era un nen intel·ligent i adinerat, que havia avançat un curs i era un dels hereus més rics de l'Imperi Austro Hongarès, Hitler era un nen ximple que havia repetit un curs i odiava al petit jove jueu. De fet, a partir d'aquest odi havia nascut l'antisemitisme d'Hitler, la qual cosa de fet és narrat per ell en Mein Kampf sense identificar al jove jueu objecte del seu odi. Per altra banda, Wittgenstein, ja convertit en celebritat, no només hauria estat espia soviètic sinó que a més hauria desenvolupat la tecnologia que va permetre a l'exèrcit britànic desxifrar els missatges codificats dels nazis i d'aquesta forma va permetre a l'Exèrcit Vermell derrotar als nazis. L'argument històric és tan circular que sona com una bona novel·la. Això es veu acompanyat per una interpretació sobre els fonaments comuns entre la filosofia wittgensteiniana i hitleriana.