Segons Plató les idees sensibles que provenen del món intel·ligible, són les que donen forma a la matèria, a diferència d'Aristòtil que nega l'existència de la idea en el món intel·ligible i afirma que la forma substancial de les coses no prové de les idees, sinó que és immanent a la substància.
Segons Plató, la idea de bellesa és la causa de què una cosa sigui bella, no obstant Aristòtil afirma que la bellesa no existeix en la idea sinó en les coses belles. Ambdós comarteixen que l'Universal no és una construcció mental.
Segons el meu punt de vista, veig més coheren la teoria que defensa Aristòtil sobre les idees. És cert que per crear una cosa prèviament s'ha de tenir la idea, model o forma al cap per poder dur a terme la realització d'aquesta, però un cop stà feta, la idea desapareix, és a dir, el que en si veiem i el que queda és l'objecte en si. Un cop ens mostren l'objecte, no podem pensar en la idea principal per la qual l'objecte és bell, sinó quan ens presenten l'objecte relacionem la idea de bellesa amb la forma final de l'objecte. A més a més estic d'acord en la crítica que Aristòtil fa del FEdó quan esmenta que la idea no explica ls causes de les coses, perquè realment, crec que el que explica les causes de les coses, són ls fets, els fets i les accions que es duran a terme porteriorment amb l'obejce o cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada