CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA
Hitler i Wittgenstein
Segons la història, comprovem que els joves Adolf Hitler i Ludwig Wittenstein van ser companys de curs en la Realschule de Linz, i que no només es van conèixer sinó que les seves vides van estar creuades per curioses casualitats. La històr
ia, de manera breu, seria la següent: mentre Wittgenstein era un nen intel·ligent i adinerat, que havia avançat un curs i era un dels hereus més rics de l'Imperi Austro Hongarès, Hitler era un nen ximple que havia repetit un curs i odiava al petit jove jueu. De fet, a partir d'aquest odi havia nascut l'antisemitisme d'Hitler, la qual cosa de fet és narrat per ell en Mein Kampf sense identificar al jove jueu objecte del seu odi. Per altra banda, Wittgenstein, ja convertit en celebritat, no només hauria estat espia soviètic sinó que a més hauria desenvolupat la tecnologia que va permetre a l'exèrcit britànic desxifrar els missatges codificats dels nazis i d'aquesta forma va permetre a l'Exèrcit Vermell derrotar als nazis. L'argument històric és tan circular que sona com una bona novel·la. Això es veu acompanyat per una interpretació sobre els fonaments comuns entre la filosofia wittgensteiniana i hitleriana.
Wittgenstein (1889-1951), autor influent en el Cercle de Viena, en el desenvolupament de la lògica formal, i en la teoria pragmàtica del significat, va néixer a Viena, va estudiar enginyeria aeronàutica, i va ser professor.
Wittgenstein viu per tant en al primera meitat del segle XX, una època marcada per les 2 grans guerres mundials (en les quals participa), suscitades per l'auge dels nacionalismes i els feixismes. A més, assisteix a la Viena de fi de segle, el moviment cultural més important del segle XX.
En aquesta època destaca el paper predominant del llenguatge en la filosofia. Un grup de filòsofs, al que per les seves característiques comunes es denomina ?moviment analític?, intenta donar un nou enfocament lingüístic a la filosofia, que consisteix a tractar els problemes filosòfics partint de les formes lingüístiques en les quals s'expressen. Creuen que la fallada de la filosofia ha radicat sempre en la tendència dels filòsofs a extreure conclusions sobre el món partint del llenguatge, l'ús del qual podria ser la causa dels problemes filosòfics. Creuen per tant que és necessari realitzar una anàlisi del llenguatge per a solucionar aquests problemes, i que la filosofia ha de ser l'encarregada d'això. A més, a tots ells els uneix una actitud empirista.
Aquest moviment analític pot dividir-se en 2 etapes. La primera la van formar Moore, Frege, Russell i Wittgenstein, i la segona es va dividir en 2 tendències: el Positivisme lògic (Russell i 1º Wittgenstein), segons el qual el llenguatge només serveix per a descriure la realitat, i la Filosofia analítica (Moore i 2º Wittgenstein), els autors de la qual prefereixen analitzar els usos del llenguatge sense jutjar-los.
Wittgenstein viu per tant en al primera meitat del segle XX, una època marcada per les 2 grans guerres mundials (en les quals participa), suscitades per l'auge dels nacionalismes i els feixismes. A més, assisteix a la Viena de fi de segle, el moviment cultural més important del segle XX.
En aquesta època destaca el paper predominant del llenguatge en la filosofia. Un grup de filòsofs, al que per les seves característiques comunes es denomina ?moviment analític?, intenta donar un nou enfocament lingüístic a la filosofia, que consisteix a tractar els problemes filosòfics partint de les formes lingüístiques en les quals s'expressen. Creuen que la fallada de la filosofia ha radicat sempre en la tendència dels filòsofs a extreure conclusions sobre el món partint del llenguatge, l'ús del qual podria ser la causa dels problemes filosòfics. Creuen per tant que és necessari realitzar una anàlisi del llenguatge per a solucionar aquests problemes, i que la filosofia ha de ser l'encarregada d'això. A més, a tots ells els uneix una actitud empirista.
Aquest moviment analític pot dividir-se en 2 etapes. La primera la van formar Moore, Frege, Russell i Wittgenstein, i la segona es va dividir en 2 tendències: el Positivisme lògic (Russell i 1º Wittgenstein), segons el qual el llenguatge només serveix per a descriure la realitat, i la Filosofia analítica (Moore i 2º Wittgenstein), els autors de la qual prefereixen analitzar els usos del llenguatge sense jutjar-los.
Hitler i Wittgenstein
Segons la història, comprovem que els joves Adolf Hitler i Ludwig Wittenstein van ser companys de curs en la Realschule de Linz, i que no només es van conèixer sinó que les seves vides van estar creuades per curioses casualitats. La històr
ia, de manera breu, seria la següent: mentre Wittgenstein era un nen intel·ligent i adinerat, que havia avançat un curs i era un dels hereus més rics de l'Imperi Austro Hongarès, Hitler era un nen ximple que havia repetit un curs i odiava al petit jove jueu. De fet, a partir d'aquest odi havia nascut l'antisemitisme d'Hitler, la qual cosa de fet és narrat per ell en Mein Kampf sense identificar al jove jueu objecte del seu odi. Per altra banda, Wittgenstein, ja convertit en celebritat, no només hauria estat espia soviètic sinó que a més hauria desenvolupat la tecnologia que va permetre a l'exèrcit britànic desxifrar els missatges codificats dels nazis i d'aquesta forma va permetre a l'Exèrcit Vermell derrotar als nazis. L'argument històric és tan circular que sona com una bona novel·la. Això es veu acompanyat per una interpretació sobre els fonaments comuns entre la filosofia wittgensteiniana i hitleriana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada