Opinió personal sobre el BLOG.

Des de l'any passat tots els alumnes que actualment estem finalitzan 2n de Batxillerat, hem compartit moltes experiències, moments de treball, moments graciosos, anècdotes,.... amb els nostres blogs. Així doncs m'agradaria poder continuar comunicant-nos mitjançant el blog. És evident que un cop s'acabi el curs, no pengerem més redaccions sobre els textos dels autors estudiats a classe, ni projecte sde recerca, ni videos ni res relacionat amb " deures de casa", si més no m'agradaria que no tanquessim els nostres blogs, i poguèssim seguir mantenint el contacte, és adir, penjant fotos, comentaris, per saber més sobre l'any universitari que ens espera ( sempre i quan tinguem temps, és clar jajajaja:)).

Per a mi ha sigut una nova experiència, ja que no en tenia constància de que existís el Blogger, i m'ha agradat molt ja que és una forma amena i divertida de posar en comú els treballs i comentar els textos de diferents autors. Espero doncs, que aquesta activitat del blog, es pugui seguint fent amb els pròxims cursos de batxillerat, i espero a més a més, que cada cop vagin millorant, perquè com deia Descartes, els blogs d'ara no seran els mateixos blogs que d'aquí a uns anys. Gràcies a tots i espero que us hagi agradat i entretingut el meu blog.

Una mica de la vida de John Stuart Mill.

Degut a la rapidesa amb la que hem tingut que avançar el temari, he volgut fer una petita exposició de les idees principals de Mill, en resum de la seva teoria. Així doncs, aquí us deixu un link i més informació sobre l'autor.

L'obra Sobre la llibertat de Mill es dirigeix a la naturalesa i límits del poder que pot ser exercit legítimament per la societat sobre l'individu. Un dels arguments insígnia de Mill és el principi del dany o principi del perjudici (harm principle). Aquest manté que cada individu té el dret a actuar d'acord a la seva pròpia voluntat en tant que tals accions no perjudiquin o danyen a altres. Si la realització de l'acció només abasta la pròpia persona, és a dir, si només afecta directament a l'individu executor, la societat no té dret a intervenir, encara que creu que l'executor s'està perjudicant a si mateix. Sosté, però, que els individus estan exempts del dret a portar a terme accions que puguin causar danys perdurables i greus sobre la seva persona o propietats segons postula el harm principle. Com a ningú existeix en absolut ostracisme, el dany que rep un mateix també perjudica altres i el destruir propietats afecta la comunitat tant com a un mateix. Mill exclou a aquells que són "incapaços d'autogovern" de tal principi , com ara nens molt jove o aquells que viuen a "estats socialment endarrerits" (backward states of society).

http://www.portalplanetasedna.com.ar/inteligencia1.htm

Comentari primer text de Kant

En aquest primer text, Kant explica que tot el coneixement humà comença amb l'experiència, però això no vol dir que per aquesta raó tot el coneixement s'origina envers aquesta. Partint de la teoria de Kant, és possible que puguem partir de les impressions, ja que són dades que rebem dels sentits, i un cop captades el subjecte li dona una forma determinada .Kant afirma que no podem conèixer les coses tal com són, al igual que Hume afirmava, sinò tal com s'ens mostren. Al l'última part del text, Kant afirma que hi ha una qüestió que s'ha de cercar encara més per ser detallada i aquesta es la pregunta sobre si existeix un tipus de coneixement independent de l'experiència, "a priori".

Per saber-ne més sobre David Hume

La mesura de totes les coses és l'home, ell decideix les coses bones, el bell i la veritat, si més no, res més enllà d'ell mateix es pot assegurar. Naturalment la seva decisió no és conscient ni voluntària, ja que són els mecanismes que, ocults i en silenci, treballen en el seu psiquisme, els responsables d'aquesta "creació del món". David Hume es proposa descobrir-los. El coneixement, és coneixement humà, d'un ésser més sensible que racional; les seves decisions morals es fan des dels sentiments i es mesuren per la felicitat que poden promoure. No sabem com arribar al transcendent, al metafísic (Déu, l'ànima, la Realitat); vivim encapsulats en la nostra subjectivitat finita i sensorial. Tal és la filosofia de David Hume, imprescindible per comprendre les molt diverses formes de empirisme contemporani, hereves d'una manera o altre de la filosofia de Hume (suau i moderada en el seu estil i forma, i radical en el seu plantejament i conclusions).

- http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=796

- http://www.luventicus.org/articulos/02A036/hume.html

A més a més, aqui us deixo un video perquè pugueu saber més sobre l'autor.

- http://www.youtube.com/watch?v=leexS9p7J1E

Text de Hume, Abstract

Hume afirma que l'únic que podem conèixer són les percepcions de les nostres impressions. Hume critica les afirmacions dels cartesians en demostrar que la matèria no té energia i que aquesta li prové de Déu o ésser suprem. En resposta a aquestes afirmacions, el filòsof aporta que les idees que nosaltres tenim de Déu són composicions fetes a partir de les idees de la nostra ment, perque ningú pot conèixer la causa de les impressions (escepticisme). Segons Hume, cap teoria filosòfica al llarg de la història, aporta res a conèixer la causa de l'ésser suprem. A aquest text el filòsof afirma que si considerem la nostra voluntat "a priori" no podrem arribar a trobar la causa, però si recorrem a la experiència només podrem conèixer objectes de la percepció.Hume conclou el text afirmant que en aquesta qüestió existeixen moltes dificultats.

Projecte 6. Video de la valoració personal sobre Ludwig Wiittgenstein

Espero que us agradi.

PD: Enric no em deixava pujarlo sencer perquè posava que era mol gran i que no me'l llegia, pr això t'he posat drectament la direcció del enllaç al Youtube. Gràcies.

http://www.youtube.com/watch?v=32IjkhA_DtY

Més sobre Kant

La filosofía kantiana, llamada por su autor Idealismo Trascendental y conocida entre nosotros también como filosofía crítica o "criticismo", se desarrolla a partir de una nueva solución del problema del conocimiento según la cual los elementos formales y los elementos materiales del conocimiento han de colaborar para que éste pueda darse, pretendiendo, de este modo, superar las limitaciones del empirismo y del racionalismo.

http://www.luventicus.org/articulos/02A036/kant.html

- http://cunday.blogspot.com/2009/04/immanuel-kant.html

I a més a més us penjo un video perquè pugueu saber-ne més sobre l'autor.

- http://www.youtube.com/watch?v=jyJOGSIGDOA

Redacció sobre els textos de hume.

Hi ha un fet clau que separa la mortalitat de la racionalitat, i que la finalitat de les accions, allò que motiva tota la dinàmica de l’acció humana, no pot ser establerta per la raó. La finalitat depèn d’allò que hom vol desitjar. La raó només pot actuar quan això ja ha estat establert en la mesura que és necessària per establir els millors mitjans per arribar a assolir-la. per Hume, les valoracions morals no poden ser altre cosa que sentiments que s’afegeixen a certes accions i que ens inclinen a apreciar-les com positives o negatives. L’anàlisi d’una acció ens revela passions, interessos, mai virtuts o vicis. Aquests termes solament poden designar els nostres sentiments interiors davant aquestes accions.

El "jo" existeix?

Él jo és un concepte que hom interpretem com la nostra persona, no obstant el jo és el subjecte, és l’essència, és allò que fa que el nostre cos tingui sentit. No l’hem de confondre amb l’anima, si més no, aquesta és la que dóna vida, mentre que el jo, és el que assoleix el coneixement i l’experiència. Com bé sabem, el coneixement i l’experiència són processos que estan sotmesos a canvis constants, per tant el jo també va evolucionant i caminant. El “jo” de fa 10 anys, no és el mateix “jo” d’ara, perquè és necessari que aquest “jo” vagi assolint coneixement i que canviï, si més no, la societat no hauria evolucionat. A més, el “jo”, és el que caracteritza i diferencia les persones, perquè amb el pas del temps, tothom hem de anar forjant aquest “jo”, aquest ésser quasi bé perfecte.

Projecte 4. Pensament de Ludwig Wittgenstein

La filosofia i pensament de Ludwig Wittgenstein és sens dubte interessant. Pocs filòsofs van posar tant afany en la sinceritat, la coherència vital i en la recerca de la veritat. Wittgenstein va arriscar la seva vida a l'entendre que la filosofia ens compromet més enllà de les reclamacions de la vida quotidiana, social i professional. Però tot això des d'una gran comparació que va donar lloc a un important malentès. Va acceptar les tesis fonamentals del empirisme clàssic: només és possible el coneixement del que s'ofereix a la percepció, dels fets; l'únic coneixement, l'única forma legítima de coneixement és la que correspon a les ciències empíriques, i només pot afegir la filosofia en relació als fets del món. Sobre aquest fons que plasma de la filosofia com a discurs, afegeix Wittgenstein la seva idea que els límits del coneixement humà tenen a veure, tant amb els límits que imposa la lògica (primer Wittgenstein), com amb els del llenguatge corrent (segon Wittgenstein). La paradoxa i el malentès venen quan afirmem que amb això ja s'acaba tot (així ho van creure els filòsofs neopositivistes, que intentaran acostar Wittgenstein a les seves tesis). No obstant això, aquí comença l'interessant: per Wittgenstein els fets dels que ens parla la ciència, l'únic dir amb "sentit", es desenvolupen en un escenari del qual també ens podem i hem ocupar: l'estructura lògica del conjunt de fets als que anomenem món, el sentit, el místic, escenari que ens compromet vitalment i és irrenunciable. La filosofia ens prepara per acollir amb el silenci, però no amb el silenci del ignorar i menys encara del negar, sinó amb el callar conscient i voluntari, còmplice del misteri en el qual ja ens complaem amb la bellesa, ja que ens sotmetem al bé.

ENLLAÇOS:

-http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/Filosofiacontemporanea/Wittgenstein/Wittgenstein-Filosofia.htm

-http://solotxt.brinkster.net/csn/06witt.htm

-http://www.wikilearning.com/curso_gratis/apuntes_sobre_wittgenstein-biografia_y_epoca/1989-1

-http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=616

I per saber-ne més, podeu consultar aquest enllaç on aprendreu més sobre l'autor.

- http://www.youtube.com/watch?v=-szkjFxY1Zo

Existeix la realitat fora de la ment idependenment que jo la pensi?

Des del meu punt de vista aquesta frase té una certa ambigüitat, doncs per mi pot haber-hi una realitat, el que no sabem es si aquesta realitat és la vertadera realitat, o bé és la que el meu subconscient fa que cregui que és? No obstant Descartes afirmava que ``allò que és indubtable és que jo existeixo´´, per tant, si jo existeixo vol dir que els altres també existeixen per què també s’identifiquen com “jo”. Partin d'aquesta idea tots viuriem en la mateix realitat, creant així una única realitat per a tots, llabors aquesta realitat existiria per si sola, és a dir encara que nosaltres fossim o no hi fossim, encara que nosaltres la pensesim o no la pensesim, aquesta realitat seguiria estant permanentment.

Projecte 3. Influencies que han tingut pes en la vida de Wittgenstein.

Encara que també van influir en menor mesura Schopenhauer, Kierkegaard, Dostoievski i Tolstoi, destaquen sobretot Frege i Bertrand Russell.

FREGE:

- És considerat un dels fundadors de la lògica moderna, la matemàtica moderna, i de la filosofia moderna el llenguatge.

- Al costat de Russell, és el representant del logicisme: intent de fonamentar la matemàtica en la lògica.

- Va tractar per tant de deduir la matemàtica a partir d'idees primitives exclusivament lògiques, i per això va considerar que era necessari construir un llenguatge perfecte (el de la lògica), exempt de les ambigüitats i inexactituds que poblen l'usual.

- Va establir una teoria del significat dels símbols del llenguatge.

RUSSELL:

- A partir dels seus estudis en el terreny de la lògica (continua el projecte de Frege) juntament amb l'empirisme i el realisme filosòfic, enuncia una teoria de la realitat anomenada "atomisme lògic": el món està format per una pluralitat de fets que són independents entre si i independents del nostre coneixement.

- Creu per tant que cal descompondre els fets complexos fins arribar als més simples, i per això diu que hem d'analitzar el llenguatge, ja que considera que la realitat i el llenguatge perfecte comparteixen la mateixa estructura lògica. Així, distingeix els següents elements tant del llenguatge com de la realitat:

1. En el llenguatge hi ha noms propis que significa l'objecte individual a què es refereixen. [Teoria referencial del significat].

2. Cada objecte individual té qualitats i entra en relació amb altres objectes, donant-se fets que s'expressen mitjançant proposicions.

3. Les proposicions poden ser atòmiques o moleculars (diverses atòmiques unides mitjançant connectives lògiques [i, o, si ...]).

Es dedueix d'aquí que tot el que passa o hi ha pot ser dit en llenguatge perfecte, i tot el que es pot dir en llenguatge perfecte té la seva referència en el món (isomorfia). És a dir, que l'àmbit d'ús del llenguatge perfecte queda reduït a la descripció (el llenguatge pinta la realitat).

Creus que es pot demostrar l’existència de Deú?

Des del meu punt de vista demostrar l'existència de Déu, és un tema bastant complex de desenvolupar degut a les diverses teories, blasfemacions i polèmiques que això ha comportat. Des d'un primer moment, quan solament partiem d'un coneixement únic sobre Déu, tothom estava comforme amb el que es deia, no obstant al llarg de la història s'han anat qüestionant molts arguments que encara avui dia, molts d'ells no han sigut resolts. Tot i així, jo segueixo partint de la idea de que existeix un Déu únic, no pas com el concevia de petita ni com s'em va explicar, sinó d'una altre manera, com un ésser universal en el qual creim i a vegades ens sentim recolçats. De totes maneres, s'han d'acceptar les diverses maneres les quals la gent d'altres cultures puguin concebre a aquest Déu únic i universal.

Comentari Carta a Meneceu

1. Idees principals:
La carta d’Epicur a Meneceu ens parla de què la filosofia es pot assolir a totes les edats, però Epicur relciona tots els seus arguments amb la felicitat. Epicur, parla sobre l’hedonisme, el principi del plaer i el dolor, on parla del plaer com a moderació del aliments ja que els aliments senzills ens proporcionen els mateix plaer que els exquisits. Considera que filosofar és apostar per la felicitat ja que viure feliç és viure una vida perfecta, com els déus. També ens parla del tema de la mort. Argumenta també, que no hem de tenir por a la mort, ja que quan la mort hi és nosaltres ja no hi sóm i quan nosaltres hi som, la mort ja no hi és.

2. Títol:
Podem ser feliços amb menys del que ens pensem.

3. Comentari i comparació:
La Carta a Meneceu resumeix les teories d’Epicur on parla sobre el plaer, la felicitat i la vida. Epicur afirma que podem ser fliços a totes les edats, per tant si som feliços podrem viure bé.

Sobre el tema de la mort Epicur pensa que no hem de tenir por a la mort ja que com diu en el text és la privació de sensacions. La mort no ha de ser un problema per a nosaltres, ja que si nosaltres patim la mort abans de viure-la no viuren d’acord amb la felicitat, i com deia Epicur no l'hem de témer ja que quan la mort hi és nosaltres no hi som, i quan nosaltres hi som, ella ja no hi és. El savi és aquell qui viu sense angoixes i no tem ni a viure ni a morir i considera que la vida és viure feliç en el present. Segons Epicur, viure és buscar aquests plaers, pertant aquests són l'inici de tot camí. Segons Epicur hem de saber escollir bé per trobar la moderació, és a dir, el plaer prudent. Per tant, tan menjar un aliment senzill com un d¡exquisit, ens farà pasar la gana, per tant serà més facil aconseguir-ne un de senzill que un d'exquisit. El plaer és l’única finalitat i és com diu en el text, el no sentir dolor ni trasbals en l’ànima. Per Epicur aquest plaer “viciós” no és el que ens guia ni ens porta la felicitat, per què de totes aquestes altres coses considera que el principi és el seny i aquest és qui ens ajuda a portar una vida justa i correcte. Viure feliç va acompanyat de les virtuts. Al igual que Aristòtil, afirma que quan actuem segons nosaltres podrem arribar a ser felliços.No obstant, Epicur diu que el savi sap viure d’acord amb la raó i que és millor equivocar-se assenyadament que no pas insensatament.

Per concloure, Epicurdiu qu si tenim l'oportunitat de filosofar que hom fem, no obstant haurem de viure feliçment i d'aquella manera la qual poguem controlar els nostres sentiments i emocions, tal com s'exposa en la teoria de l'hedonisme.