Existeix la realitat fora de la ment idependenment que jo la pensi?

Des del meu punt de vista aquesta frase té una certa ambigüitat, doncs per mi pot haber-hi una realitat, el que no sabem es si aquesta realitat és la vertadera realitat, o bé és la que el meu subconscient fa que cregui que és? No obstant Descartes afirmava que ``allò que és indubtable és que jo existeixo´´, per tant, si jo existeixo vol dir que els altres també existeixen per què també s’identifiquen com “jo”. Partin d'aquesta idea tots viuriem en la mateix realitat, creant així una única realitat per a tots, llabors aquesta realitat existiria per si sola, és a dir encara que nosaltres fossim o no hi fossim, encara que nosaltres la pensesim o no la pensesim, aquesta realitat seguiria estant permanentment.

Projecte 3. Influencies que han tingut pes en la vida de Wittgenstein.

Encara que també van influir en menor mesura Schopenhauer, Kierkegaard, Dostoievski i Tolstoi, destaquen sobretot Frege i Bertrand Russell.

FREGE:

- És considerat un dels fundadors de la lògica moderna, la matemàtica moderna, i de la filosofia moderna el llenguatge.

- Al costat de Russell, és el representant del logicisme: intent de fonamentar la matemàtica en la lògica.

- Va tractar per tant de deduir la matemàtica a partir d'idees primitives exclusivament lògiques, i per això va considerar que era necessari construir un llenguatge perfecte (el de la lògica), exempt de les ambigüitats i inexactituds que poblen l'usual.

- Va establir una teoria del significat dels símbols del llenguatge.

RUSSELL:

- A partir dels seus estudis en el terreny de la lògica (continua el projecte de Frege) juntament amb l'empirisme i el realisme filosòfic, enuncia una teoria de la realitat anomenada "atomisme lògic": el món està format per una pluralitat de fets que són independents entre si i independents del nostre coneixement.

- Creu per tant que cal descompondre els fets complexos fins arribar als més simples, i per això diu que hem d'analitzar el llenguatge, ja que considera que la realitat i el llenguatge perfecte comparteixen la mateixa estructura lògica. Així, distingeix els següents elements tant del llenguatge com de la realitat:

1. En el llenguatge hi ha noms propis que significa l'objecte individual a què es refereixen. [Teoria referencial del significat].

2. Cada objecte individual té qualitats i entra en relació amb altres objectes, donant-se fets que s'expressen mitjançant proposicions.

3. Les proposicions poden ser atòmiques o moleculars (diverses atòmiques unides mitjançant connectives lògiques [i, o, si ...]).

Es dedueix d'aquí que tot el que passa o hi ha pot ser dit en llenguatge perfecte, i tot el que es pot dir en llenguatge perfecte té la seva referència en el món (isomorfia). És a dir, que l'àmbit d'ús del llenguatge perfecte queda reduït a la descripció (el llenguatge pinta la realitat).

Creus que es pot demostrar l’existència de Deú?

Des del meu punt de vista demostrar l'existència de Déu, és un tema bastant complex de desenvolupar degut a les diverses teories, blasfemacions i polèmiques que això ha comportat. Des d'un primer moment, quan solament partiem d'un coneixement únic sobre Déu, tothom estava comforme amb el que es deia, no obstant al llarg de la història s'han anat qüestionant molts arguments que encara avui dia, molts d'ells no han sigut resolts. Tot i així, jo segueixo partint de la idea de que existeix un Déu únic, no pas com el concevia de petita ni com s'em va explicar, sinó d'una altre manera, com un ésser universal en el qual creim i a vegades ens sentim recolçats. De totes maneres, s'han d'acceptar les diverses maneres les quals la gent d'altres cultures puguin concebre a aquest Déu únic i universal.

Comentari Carta a Meneceu

1. Idees principals:
La carta d’Epicur a Meneceu ens parla de què la filosofia es pot assolir a totes les edats, però Epicur relciona tots els seus arguments amb la felicitat. Epicur, parla sobre l’hedonisme, el principi del plaer i el dolor, on parla del plaer com a moderació del aliments ja que els aliments senzills ens proporcionen els mateix plaer que els exquisits. Considera que filosofar és apostar per la felicitat ja que viure feliç és viure una vida perfecta, com els déus. També ens parla del tema de la mort. Argumenta també, que no hem de tenir por a la mort, ja que quan la mort hi és nosaltres ja no hi sóm i quan nosaltres hi som, la mort ja no hi és.

2. Títol:
Podem ser feliços amb menys del que ens pensem.

3. Comentari i comparació:
La Carta a Meneceu resumeix les teories d’Epicur on parla sobre el plaer, la felicitat i la vida. Epicur afirma que podem ser fliços a totes les edats, per tant si som feliços podrem viure bé.

Sobre el tema de la mort Epicur pensa que no hem de tenir por a la mort ja que com diu en el text és la privació de sensacions. La mort no ha de ser un problema per a nosaltres, ja que si nosaltres patim la mort abans de viure-la no viuren d’acord amb la felicitat, i com deia Epicur no l'hem de témer ja que quan la mort hi és nosaltres no hi som, i quan nosaltres hi som, ella ja no hi és. El savi és aquell qui viu sense angoixes i no tem ni a viure ni a morir i considera que la vida és viure feliç en el present. Segons Epicur, viure és buscar aquests plaers, pertant aquests són l'inici de tot camí. Segons Epicur hem de saber escollir bé per trobar la moderació, és a dir, el plaer prudent. Per tant, tan menjar un aliment senzill com un d¡exquisit, ens farà pasar la gana, per tant serà més facil aconseguir-ne un de senzill que un d'exquisit. El plaer és l’única finalitat i és com diu en el text, el no sentir dolor ni trasbals en l’ànima. Per Epicur aquest plaer “viciós” no és el que ens guia ni ens porta la felicitat, per què de totes aquestes altres coses considera que el principi és el seny i aquest és qui ens ajuda a portar una vida justa i correcte. Viure feliç va acompanyat de les virtuts. Al igual que Aristòtil, afirma que quan actuem segons nosaltres podrem arribar a ser felliços.No obstant, Epicur diu que el savi sap viure d’acord amb la raó i que és millor equivocar-se assenyadament que no pas insensatament.

Per concloure, Epicurdiu qu si tenim l'oportunitat de filosofar que hom fem, no obstant haurem de viure feliçment i d'aquella manera la qual poguem controlar els nostres sentiments i emocions, tal com s'exposa en la teoria de l'hedonisme.

Què és primer l'ou o la gallina?

No hi ha dubte que l'ou és la forma de reproducció de les aus. Però per a que un ésser es reprodueixi primer ha d'existir. L'evolució porta a les aus, i les aus es reprodueixen mitjançant ous. Així que no hi va haver primer un ou, i després una gallina, sinó al revés, una gallina va posar un ou del que va sortir una altra gallina. Una altra cosa és el sentit del dilema, aplicable a tots aquells fenòmens en què la causalitat pot ser d'anada i tornada, perquè no podem establir un ordre temporal únic (la causa ha d'existir abans que l'efecte). Però en aquest cas, l'exemple és fàcil de desmuntar: tota gallina procedeix d'un ou (menys la primera gallina) i aquesta gallina podrà posar un altre ou, mai el mateix ou del que ella procedeix. Així que, en aquest cas, no hi ha causalitat reversible possible.Però hi ha vegades que d'un ou surt una gallina, però d'una gallina pot no sortir un ou; de la mateixa manera que hi ha gallines que no posen ous, hi ha ous dels que no surt cap gallina.

Activitat 12. Aristòtil o Plató?

Segons Plató les idees sensibles que provenen del món intel·ligible, són les que donen forma a la matèria, a diferència d'Aristòtil que nega l'existència de la idea en el món intel·ligible i afirma que la forma substancial de les coses no prové de les idees, sinó que és immanent a la substància.

Segons Plató, la idea de bellesa és la causa de què una cosa sigui bella, no obstant Aristòtil afirma que la bellesa no existeix en la idea sinó en les coses belles. Ambdós comarteixen que l'Universal no és una construcció mental.

Segons el meu punt de vista, veig més coheren la teoria que defensa Aristòtil sobre les idees. És cert que per crear una cosa prèviament s'ha de tenir la idea, model o forma al cap per poder dur a terme la realització d'aquesta, però un cop stà feta, la idea desapareix, és a dir, el que en si veiem i el que queda és l'objecte en si. Un cop ens mostren l'objecte, no podem pensar en la idea principal per la qual l'objecte és bell, sinó quan ens presenten l'objecte relacionem la idea de bellesa amb la forma final de l'objecte. A més a més estic d'acord en la crítica que Aristòtil fa del FEdó quan esmenta que la idea no explica ls causes de les coses, perquè realment, crec que el que explica les causes de les coses, són ls fets, els fets i les accions que es duran a terme porteriorment amb l'obejce o cosa.

2n comentari del Fedó.

En aquest text, Cebes defensa l'argument de la creença, que tan bon punt deixa el cos, l'ànima es dissol, com bé explica en el text amb la frase ``l'ànima existeix després de la mort d'un home i que pot tenir alguna capacitat i coneixement´´.

Sòcrates exposa un altre argument, recurrint a la doctrina atiga, segons la qual els vivents reneixen dels morts. Per tant, segons la idea de la qual totes les coses que tenen un contrari reneixen només del seu contrari, el estar mort és el contrari de viure com a la viceversa, així, dels morts naixerien les coses vives, i la natura s'equilibraria, perquè al procés de morir, li correspondria el de renéixer i seria com un mena de moviement circular. Això implica que les ànimes han d'estar necessàriament en algun lloc des del qual podem tornar a néixer. I aquesta és la doctrina que Sòcrates exposa: el proces si fos tot igual, voldria dir que tot acabaria mort i no viuria res. L'argument dels contaris, doncs,prova a immortalitat de l'anima.