Aquest text de Plató pertany a l’obra de Cràtil, concretament a la segona època on Plató té un sistema filosòfic pròpi. El text ens parla del coneixement i de la seva existència. Plató pregunta si l'existencia del coneixement en aquelles coses que es mouen i canvien i que no es mantenen mai, podra arribar a ser un coneixement ambsolut. Tot i això refuta aquesta pregunta, és adir, nega el coneixement absolut de les coses mòbils, perque no podriem trobar la relació entre el subjecte i l'objecte del coneixement, perquè potser el nosaltr creiem que avui es una cosa, o bé l'essència que hem captat d'aquesta, quan pasi el temps ja no percebrem el mateix, i no podrem trobar una resposta exacta a aquest coneixement. Per tant com aquestes coses pertanyen al món sensible no podrem captar la seva essència degut al seu mmovimnt constant. Plató conclou amb que aquella persona que sigui bona o bella sesmpre ho serà perque aquestes qualitats les percebem
a través del món intel·ligible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada