Comentari de text del mite de la caverna.

En aquest diàleg entre Glaucó i Sòcrates, ens vol fer veure la diferència entre el món intel·ligible i sensible.Ens planteja una situació en una caverna, en la qual estan empresonats i encadenats uns homes. Aquests veuen reflexades a la paret, les ombres d’objectes i d’individus, projectades a través de la llum.En el diàleg, es proposa exposar al exterior a un individu per avaluar la reacció d’aquest envers una nova realitat. Es vol alliberar aquest ésser per poder conèixer els seus nous pensaments i idees. Diuen que si s’alliberés, aquest tindria una gran confusió entre el que ha estat veient i vivint sempre i el que veu i viu ara. Posaria en dubte la veracitat de la realitat. Pensaria què el que ha estat veient fins al moment han sigut aparences, ja que solament les veia per les ombres, i què el que veu ara és la realitat, ja que ho pot veure tot a través del Sol directament, és adir, a través del Bé.
Més tard proposen retornar l’individu dintre la caverna, on aquest debatria sobre el que a vist, ja que té una obligació moral interna que l’obliga a defensar el que ha vist, per defensar la realitat.Aquest suposat home, representa la figura d’un filòsof que intenta defensar els seus ideals i pensaments, i per sobre de tot, la veritat. Es doncs, quan els altres individus de la caverna, el voldrien matar.
Aquest mite es pot comparar amb la mort de Sòcrates, ja que a ell també el volien matar per defensar el seu pensament i per mostrar a tothom la veritat. Sòcrates preferia la veritat per sobre de totes les coses.En conclusió, podríem dir que l’individu veu com a món intel·ligible, el que hi ha fora de la caverna, i com sensible el que hi ha a dintre.