Pàg 28. Resum dels conceptes

UN PAISATGE DE PARAULES

Aquest nou concepte de saviesa, són els conceptes expressats per les paraules següents:

A. NATURALESA
El descobriment d’una realitat que es desenvolupa des de si mateixa i per a si mateixa, per exemple, el canvi de les estacions, la caiguda de les fulles o els batecs del nostre cor. La naturalesa té els seus propis ritmes les seves pròpies lleis.

B. LLEI
La llei s’oposa en cert sentit a la naturalesa: les lleis són aquelles prescripcions que fan els homes per organitzar la vida col·lectiva i, per tant, depèn de les opinions dels mortals, de les seves convencions.

C. TÈCNICA
La tècnica és l’art de modificar o de produir quelcom real. Per exemple, els vaixells, arcs, àmfores, estàtues,... són productes inventats que responien a determinades necessitats. El vaixell, per exemple, servia per desplaçar-se, l’àmfora per conservar aigua,...Aquests objectes no tenien, com la naturalesa, les seves pròpies lleis, sinó que sempre estaven subjectes a la voluntat d’aquells que els havien inventat. Naturalment la tècnica brotava de les necessitats de l’home, la necessitat d’una expansió colonial que obligava a desenvolupar les arts de la navegació, etc. Aquesta capacitat, la tècnica, era el resultat.

D. CIUTAT
Aquesta forma –la ciutat- no és tan sols l’espai concret on es desenvolupava la vida dels homes, sinó un espai abstracte; una mena de xarxa en què es teixeixen les relacions dels éssers humans que conviuen en aquest espai físic. L’individu percep que no pot viure`separat´ de la ciutat.

E. LLENGUATGE, RAÓ, PENSAMENT
La importància de la comunicació entre els homes és, potser, el més característic d’aquest període. La mateixa estructura del llenguatge manifesta aquesta ambigüitat. Utilitzant una expressió moderna, diríem que el món del lógos es troba en la nostra consciència personal. Els sofistes descobreixen que la vida humana es desenvolupa en funció d la paraula. El llenguatge que obre el món de les relacions humanes també pot tancar-lo, ocultar-lo i tergiversar-lo. Totes les nostres obres han de ser mogudes i justificades en un poder dir. Dualitat entre el fer i el dir requereix ser harmonitzada en una personalitat.

F. EDUCACIÓ
En funció d’aquesta ruptura entre el fer i el dir, els sofistes plantegen l’educació analitzant els continguts que transmet la tradició. Per consegüent, una nova educació que havia de partir d’una crítica dels valors tradicionals, per exemple, el bé, la justícia, la veritat, la llei, la bellesa,etc. L’educació és, doncs, una qüestió de llenguatge i és a través de la comunicació entre els éssers humans com el llenguatge incideix en la ment i en el centre mateix de la individualitat.

G. VERITAT
En una societat predemocràtica, la veritat va estar unida al poder. La veritat és el manament de qualsevol autoritat. La veritat té a veure amb allò que afirmem o neguem i depèn, en cert sentit, de les formes de la proposició. La veritat es manifesta en la forma en què la utilitzem.Però, en definitiva, la veritat quedarà ja lligada a la demostració. Cercar la veritat es converteix, en una tasca humana i compromesa. Viure consisteix, en un joc continu de possibilitats entre les quals els éssers humans han d’elegir i, amb aquesta elecció, realitzar-se.