Creus en el destí?

Des de el meu punt de vista, crec que el destí és una ideologia que encara no s'ha acabat de concretar la seva credibilitat. Cadascú té la seva opinió sobre aquest, però de totes maneres voldria afegir qu des de el meu parer, el destí no existeix, ja que no esta escrit en cap lloc ni per ningú. És més, el nostre ``destí´´ com així l'anomènen, és el resultat dl treball realitzat per nosaltres al dia a dia. Cadascú escolleix com vol que sigui el seu futur, i per conseqüent hom a de ser conscient i responsable dels seus actes i conseqüències.
Crec que crure en una cosa que no podem ni veure ni tocar, és com el concepte de ``nirvana´´, una ideoogia que encara ingú a pogut assolir.

Exemples de diferents tipus de fal·lacies.

- PREGUNTES COMPLEXES:
Has deixat de molestar el meu cosí

-ARGUMENT AD IGNORATIAM:
Com no tinc proves per inculpar l'acusat, el declaro innocent.

-ARGUMENT CIRCULAR:
No he estudiat, per tant no he aprovat. No he aprovat, perquè no he estuiat.

-ARGUMENT AD HOMINEM:
Com pots dir-me que no vagi a la discoteca amb 16 anys, si tu amb 14 anys ya hi anaves?

-ARGUMENT D'AUTORITAT:
Els cienifics afirmen que l'abús de l'internet crea transtorns mentals.

-ARGUMENT AD BACULUM:
Si no em voteu, el país caura en la crisis.

-ARGUMENT AD POPULUM:
Si em voteu a mi, prometo fer canvis que millorin el benestar de la societat.

-ARGUMENT EX POPULO:
Cada 9 de 10 dones, afirmen que aquesta crema, redueix les arrugues.

-ARGUMENT POST HOC, ERGO PROPTER HOC:
Si em porto un pelux, que el tinc des de petita, al exàmen, em donarà sort i aprovaré.

-GENERALITZACIÓ PRECIPITADA:
Tots canaris són grocs.

-ARGUMENT DEL PENDEN RELLISCÓS:
Si beus, no condueixis, perquè pots tenir un accident i morir.

L'ésser humà esta condemnat a ser lliure?

Quan Jean-Paul Sartre esmenta auquesta frase, crec que es refereix a la realitat humana, és a dir, a la realitat que ens envolta. Si que es cert que som lliure, però tot i això tambés sen's prohibeixen certes coses`. Però deixant això de banda, em volia centrar en la emfatització que l'autor seggereix quan diu que l'ésser humà és CONDEMNAT. Per al meu paer, crec que no és exactament una condemna, el fet que puguem ser lliures. Si que es cert que té els seus desvantatges, i obviament uns avantatges, però no ens oblidem de que el fet de ser lliure és un dels nostres drets més valiosos, ja que ens dona la possibilitat d'escollir situacions i coses les quals són exposades en el nostre entorn dia a dia.
El que és cert, és que la llibertat també està relacionada amb el simple fet de que abusem d'ella fins al cert punt de no ser conscients de les conseqüències.
Per concloure, crec que l'home per determinació és lliure, però se li han d'ensenyar uns valors per poder fer-ne ús d'ella correctament.

Definicions Tema 2

-Raó teòrica: és aquella que s'orienta cap al coneixement de la realitat per intentar desxifrar-la, explicar-la, etc.
-Raó pràctica: ús de la raó que mira d'orientar l'acció, s'oposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa ha fixat . També es diu raó prudencial.
-Metafísica: part de la filosofia que intenta arribar a la realitat en la seva totalitat anant més enllà de les explicacions científiques.
-Ultimitat:Caracteristica bàsica de la metafísica que vol arribar a les prenguntes últimes.
-Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer.
-Opinió (Kant): estat de coneixement en què el subjecte no està coonvençut de què X ès veritat y no pot convèncer als altres.
-Interés: guia per a tot coneixement per poder resoldre problemes, augmentar el nostre benestar, etc.
-Interés emancipador: és el que permet que nosaltres ens alliberen d'aquells que volen dominar-nos.
-Dogmatisme: possibilitat de coneixment que manifesta l'actitud ingènua d'aquells que aseguren conèixer i pressuposen la capacitat deles nostres facultas de coneixment.
-Excepticisme moderat: afirma que ens hem de comportar d'acord amb allò que ès més probable.
-Perspectivisme:creu que es pot arriva al coneixement de la realitat, però conjugant totes les perpectives possibles.
-Realisme: módel explicatiu que afirma que l'objecte existeix independement al subjecte que lo coneix.
-Noesi:(la cociència sobre la realitat).
-Prejudici: judici previ que hem adquirti per cultura, educació, etc.
-Ignorància: estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte deteminat.
-Autoritat : Criteri de veritat qe accepta una afirmació con a certa perquè prové d'algú que és expert en la matèria.
-Evidència: es el criteri fonamental . Defensa que és evident el que se'ns presenta com a indiscutible, encara que sovint sigui necesaari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
-Adequació :teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .
-Coherència: teoria formulada per Hegel que afirma que ho verdader és el tot i no la part.
-Pramatisme: teoria que accepta la teoria d l'adequació però la interpreta tenit en consideració la utiliatat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
-Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'atre interlocutor.
-Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.
-Necessari: quelcom que existeix i no pot existir ni ser d'una altra manera.
-Virtualitat : Conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic , productes de ficció o fantasia, etc.

Veritat, realitat, concordança. Doc 8. pàg 43

És possible una certesa total dels enunciats?

-La paraula veritat, diu que fa al·lusió a allò que fa cert el que és cert. Diu que el que és cert, és real. Tot allò que nosaltres diem cert o fals, ho diem sobre els enunciats. No obstant, un enunciat és cert quan el que diu concideix amb la cosa que enuncia. Si una cosa es certa i veritat, significa que concorda.

El que defensa l'autor en auqest text, és el model explicatiu del coneixement segons una visió de fenomenologia. L'autor dóna prioritat a la consciència, perquè en la consiència es capten les coses( idealisme), però també considera que els objectes no s'adapten al subjecte, sinó que se li manifesten( realisme).
Com bé podem veure en el text, l'autor no presenta cap posició radical, és a dir, no descarta la possibilitat de cap altra idea, per tant és una punt de vista bastant moderat.

Apunts del professor, tema1.

·EMPIRICORACIONAL:-2 fonts de coneixement: Sentits(pluralitat, la realitat és múltiple i canvia) i enteniment(una unitat, una cosa).
-Accés a 2 nivells de realitat.
-Aristòtil. Raó i sensacions experiències.

·EMPIRISTA:-L'experiència sensible depén de l'origen i valor dels coneixemenets. Defenen l'aprenentatge.
-2 fonts: Experiència( es basa en el mètode inductiu, la experiència és la base del coneixement) i la raó.
-Locke, Berkeley, Hume.

·RACIONALISTA:
-Contrari d'empirista.
-Raó per damunt de la experiència. Defensa idees innates, ideals que no necessiten experiència.
-Deducció, parteix de la raó: Dosmàtic(Descartes) i crític( Popper)
-Defensa el JO.
- Descartes, Spinoza, Lebniz.

·TRANSCENDENTAL:-No esbrina l'origen del nostre saber, sinó l'estructura.
-No COM?, sinó PER QUÈ?
-Què puc saber? Coneixement.
-Què he de fer? Moral
-Què m'és permès esperar? Religió.

Definicions Tema 1.

-Saber ordinari:
Es basa en el QUÈ de les coses, es funda en l'experiència de la vida quotidiana.
-Saber científic:
No només busca el QUÈ, sinó el PER QUÈ?
- Saber filosòfic:
Vol trobar respostes últimes als enigmes dels humans.
-Ciència:
Saber en el qual s'entenen l'experiència com a experimentació i aplicació de les matemàtiques en l'estudi de la realitat.
- Mètode:
Manera de pensar o actuar prèviament planejada per arribar a un fi.
-Axioma:
Són principis fonamentals indemostrables. Tot és major que la part. Dins del mètode axiomaticodeductiu.
-Inducció incompleta:
Són comprovacions que no inclouen la totalitat dels casos possibles. Parteix d'uns casos singulars, que no són tots per elaborar lleis generals.
-Hipòtesi:
Suposició provisional que encara no ha estat confirmada.
-Llei:
Enunciats universals que han sigut donat per una verificació o falsació d'una hipòtesi.
-Teoria:
Conjunt de lleis d'una ciència.
-Mite:
Narracions fantàstiques que expliquen l'origen del cosmos recorrent a déus o poders còsmics personificats.
-Empirisme:
Manera de pensar que separa les dues fonts de coneixement: experiència i raó.
-Mètode empiricoracional:
Mètode que defensa el coneixement de l'experiència i la raó al mateix grau d'igualtat.
-Mètode transcendetal:
Mètode que no esbrina l'orígen del nostre saber, sinó que mira de fonamentar-lo donant la raó a l'estructura del coneixement.
-Joc de llenguatge:
No són maneres d'utilitzar el llenguatge, sinó models que descriuen formes de vida, cadascun amb les seves pròpies regles.
-Hermeneutica no normativa:
Interpretar i comprendre. Es limita a descobrir els elemnts que fan possible la comprensió, tradició història. No posa normes a la comprensió
-Pretensions de la validesa de la parla:
Normes de la comprensió: veritat, veracitat, correció moral i inteligibilitat.
-Ontologia:
Estudia el tractat de l'ésser.