Què és primer l'ou o la gallina?

No hi ha dubte que l'ou és la forma de reproducció de les aus. Però per a que un ésser es reprodueixi primer ha d'existir. L'evolució porta a les aus, i les aus es reprodueixen mitjançant ous. Així que no hi va haver primer un ou, i després una gallina, sinó al revés, una gallina va posar un ou del que va sortir una altra gallina. Una altra cosa és el sentit del dilema, aplicable a tots aquells fenòmens en què la causalitat pot ser d'anada i tornada, perquè no podem establir un ordre temporal únic (la causa ha d'existir abans que l'efecte). Però en aquest cas, l'exemple és fàcil de desmuntar: tota gallina procedeix d'un ou (menys la primera gallina) i aquesta gallina podrà posar un altre ou, mai el mateix ou del que ella procedeix. Així que, en aquest cas, no hi ha causalitat reversible possible.Però hi ha vegades que d'un ou surt una gallina, però d'una gallina pot no sortir un ou; de la mateixa manera que hi ha gallines que no posen ous, hi ha ous dels que no surt cap gallina.

Activitat 12. Aristòtil o Plató?

Segons Plató les idees sensibles que provenen del món intel·ligible, són les que donen forma a la matèria, a diferència d'Aristòtil que nega l'existència de la idea en el món intel·ligible i afirma que la forma substancial de les coses no prové de les idees, sinó que és immanent a la substància.

Segons Plató, la idea de bellesa és la causa de què una cosa sigui bella, no obstant Aristòtil afirma que la bellesa no existeix en la idea sinó en les coses belles. Ambdós comarteixen que l'Universal no és una construcció mental.

Segons el meu punt de vista, veig més coheren la teoria que defensa Aristòtil sobre les idees. És cert que per crear una cosa prèviament s'ha de tenir la idea, model o forma al cap per poder dur a terme la realització d'aquesta, però un cop stà feta, la idea desapareix, és a dir, el que en si veiem i el que queda és l'objecte en si. Un cop ens mostren l'objecte, no podem pensar en la idea principal per la qual l'objecte és bell, sinó quan ens presenten l'objecte relacionem la idea de bellesa amb la forma final de l'objecte. A més a més estic d'acord en la crítica que Aristòtil fa del FEdó quan esmenta que la idea no explica ls causes de les coses, perquè realment, crec que el que explica les causes de les coses, són ls fets, els fets i les accions que es duran a terme porteriorment amb l'obejce o cosa.

2n comentari del Fedó.

En aquest text, Cebes defensa l'argument de la creença, que tan bon punt deixa el cos, l'ànima es dissol, com bé explica en el text amb la frase ``l'ànima existeix després de la mort d'un home i que pot tenir alguna capacitat i coneixement´´.

Sòcrates exposa un altre argument, recurrint a la doctrina atiga, segons la qual els vivents reneixen dels morts. Per tant, segons la idea de la qual totes les coses que tenen un contrari reneixen només del seu contrari, el estar mort és el contrari de viure com a la viceversa, així, dels morts naixerien les coses vives, i la natura s'equilibraria, perquè al procés de morir, li correspondria el de renéixer i seria com un mena de moviement circular. Això implica que les ànimes han d'estar necessàriament en algun lloc des del qual podem tornar a néixer. I aquesta és la doctrina que Sòcrates exposa: el proces si fos tot igual, voldria dir que tot acabaria mort i no viuria res. L'argument dels contaris, doncs,prova a immortalitat de l'anima.

Projecte 2. Contextualització històrica de Ludwig Wittgenstein

CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA

Wittgenstein (1889-1951), autor influent en el Cercle de Viena, en el desenvolupament de la lògica formal, i en la teoria pragmàtica del significat, va néixer a Viena, va estudiar enginyeria aeronàutica, i va ser professor.

Wittgenstein viu per tant en al primera meitat del segle XX, una època marcada per les 2 grans guerres mundials (en les quals participa), suscitades per l'auge dels nacionalismes i els feixismes. A més, assisteix a la Viena de fi de segle, el moviment cultural més important del segle XX.

En aquesta època destaca el paper predominant del llenguatge en la filosofia. Un grup de filòsofs, al que per les seves característiques comunes es denomina ?moviment analític?, intenta donar un nou enfocament lingüístic a la filosofia, que consisteix a tractar els problemes filosòfics partint de les formes lingüístiques en les quals s'expressen. Creuen que la fallada de la filosofia ha radicat sempre en la tendència dels filòsofs a extreure conclusions sobre el món partint del llenguatge, l'ús del qual podria ser la causa dels problemes filosòfics. Creuen per tant que és necessari realitzar una anàlisi del llenguatge per a solucionar aquests problemes, i que la filosofia ha de ser l'encarregada d'això. A més, a tots ells els uneix una actitud empirista.

Aquest moviment analític pot dividir-se en 2 etapes. La primera la van formar Moore, Frege, Russell i Wittgenstein, i la segona es va dividir en 2 tendències: el Positivisme lògic (Russell i 1º Wittgenstein), segons el qual el llenguatge només serveix per a descriure la realitat, i la Filosofia analítica (Moore i 2º Wittgenstein), els autors de la qual prefereixen analitzar els usos del llenguatge sense jutjar-los.

Hitler i Wittgenstein

Segons la història, comprovem que els joves Adolf Hitler i Ludwig Wittenstein van ser companys de curs en la Realschule de Linz, i que no només es van conèixer sinó que les seves vides van estar creuades per curioses casualitats. La història, de manera breu, seria la següent: mentre Wittgenstein era un nen intel·ligent i adinerat, que havia avançat un curs i era un dels hereus més rics de l'Imperi Austro Hongarès, Hitler era un nen ximple que havia repetit un curs i odiava al petit jove jueu. De fet, a partir d'aquest odi havia nascut l'antisemitisme d'Hitler, la qual cosa de fet és narrat per ell en Mein Kampf sense identificar al jove jueu objecte del seu odi. Per altra banda, Wittgenstein, ja convertit en celebritat, no només hauria estat espia soviètic sinó que a més hauria desenvolupat la tecnologia que va permetre a l'exèrcit britànic desxifrar els missatges codificats dels nazis i d'aquesta forma va permetre a l'Exèrcit Vermell derrotar als nazis. L'argument històric és tan circular que sona com una bona novel·la. Això es veu acompanyat per una interpretació sobre els fonaments comuns entre la filosofia wittgensteiniana i hitleriana.

Comentari dels textos 1,2,3,4,5 de Parmènides

Segons l’afirmació que l’una és i que no és no-ésser, és una ruta fiable, i que no és que és necessàriament no ésser, l’ésser no pot canviar, és únic i ha de emprendre el seu camí, com bé ens parla en el text de la Sendera, per arribar al pensament. Parmènides afirma que és el mateix pensar i ésser, és a dir, que l’ésser és etern, homogeni, immòbil i semblant a una esfera, perquè tot això engloba la perfecció. En l’expressió ``mai podries tallar de manera que l’ésser no es continués amb l’ésser´´, entenem que no es pot alterar la llei de subsistència, és a dir, que els éssers neixin i morin. És com un cicle que fa que tot final torni al seu principi. Quan diu que allò que es pot dir i pensar ha de ser, Parmènides, anticipant-se a la filosofia de Plató, recolza la seva teoria del món intel·ligible i sensible. En general tot s’acaba ajuntant en una única via de recerca, que qui no l’assoleix, segons Parmènides, no evoluciona.Concloent així, podem veure com en general, Parmènides, defensa el monisme ontològic.

Comentari: Text del Fedó.

Aquest text pertany al llibre del Fedó de Plató. En aquest text Plató ens argumenta a seva opinió sobre la relació entre cos-ànima. Diu que l'únic que ens aporta el cos en si, és a dir, el cos en matèria, són preocupacions i no ens permet aconseguir tot allò que ens proposem o volem. El cos diriem que es aquella part de nosaltres que ens genera els dessitjos, temors, amor, que com ja sabem són sentiments molt difícils de no fer-lis cas, per tnt caiem en el que diriem la seva ''trampa''. Per tant l'objectiu del filòsof es trobar la veritat absoluta , pertant filosofar serà el pas previ a la mort del qual el filòsof no n'ha de tenir cap por, perque així podra arribar a conèixer aquest conixement absolut. Un cop mort, es donarà la separació entre cos-ànima de la qual l'ànima quedarà lliure d'aquella presó en la qual estava, el cos. Per concloure podem afirmar que tot aquell que vulgui assolir aquest coneixement absolut haurà de realitzar aquesta separació, o millor dit, haurà de morir.

14. El coneixement racional: Cràtil, 440a-b.

Aquest text de Plató pertany a l’obra de Cràtil, concretament a la segona època on Plató té un sistema filosòfic pròpi. El text ens parla del coneixement i de la seva existència. Plató pregunta si l'existencia del coneixement en aquelles coses que es mouen i canvien i que no es mantenen mai, podra arribar a ser un coneixement ambsolut. Tot i això refuta aquesta pregunta, és adir, nega el coneixement absolut de les coses mòbils, perque no podriem trobar la relació entre el subjecte i l'objecte del coneixement, perquè potser el nosaltr creiem que avui es una cosa, o bé l'essència que hem captat d'aquesta, quan pasi el temps ja no percebrem el mateix, i no podrem trobar una resposta exacta a aquest coneixement. Per tant com aquestes coses pertanyen al món sensible no podrem captar la seva essència degut al seu mmovimnt constant. Plató conclou amb que aquella persona que sigui bona o bella sesmpre ho serà perque aquestes qualitats les percebem

a través del món intel·ligible.

Video de comparació del mite de la caverna amb la pel·lícula de Matrix

Comentari de text del mite de la caverna.

En aquest diàleg entre Glaucó i Sòcrates, ens vol fer veure la diferència entre el món intel·ligible i sensible.Ens planteja una situació en una caverna, en la qual estan empresonats i encadenats uns homes. Aquests veuen reflexades a la paret, les ombres d’objectes i d’individus, projectades a través de la llum.En el diàleg, es proposa exposar al exterior a un individu per avaluar la reacció d’aquest envers una nova realitat. Es vol alliberar aquest ésser per poder conèixer els seus nous pensaments i idees. Diuen que si s’alliberés, aquest tindria una gran confusió entre el que ha estat veient i vivint sempre i el que veu i viu ara. Posaria en dubte la veracitat de la realitat. Pensaria què el que ha estat veient fins al moment han sigut aparences, ja que solament les veia per les ombres, i què el que veu ara és la realitat, ja que ho pot veure tot a través del Sol directament, és adir, a través del Bé.
Més tard proposen retornar l’individu dintre la caverna, on aquest debatria sobre el que a vist, ja que té una obligació moral interna que l’obliga a defensar el que ha vist, per defensar la realitat.Aquest suposat home, representa la figura d’un filòsof que intenta defensar els seus ideals i pensaments, i per sobre de tot, la veritat. Es doncs, quan els altres individus de la caverna, el voldrien matar.
Aquest mite es pot comparar amb la mort de Sòcrates, ja que a ell també el volien matar per defensar el seu pensament i per mostrar a tothom la veritat. Sòcrates preferia la veritat per sobre de totes les coses.En conclusió, podríem dir que l’individu veu com a món intel·ligible, el que hi ha fora de la caverna, i com sensible el que hi ha a dintre.

Pàg 28. Resum dels conceptes

UN PAISATGE DE PARAULES

Aquest nou concepte de saviesa, són els conceptes expressats per les paraules següents:

A. NATURALESA
El descobriment d’una realitat que es desenvolupa des de si mateixa i per a si mateixa, per exemple, el canvi de les estacions, la caiguda de les fulles o els batecs del nostre cor. La naturalesa té els seus propis ritmes les seves pròpies lleis.

B. LLEI
La llei s’oposa en cert sentit a la naturalesa: les lleis són aquelles prescripcions que fan els homes per organitzar la vida col·lectiva i, per tant, depèn de les opinions dels mortals, de les seves convencions.

C. TÈCNICA
La tècnica és l’art de modificar o de produir quelcom real. Per exemple, els vaixells, arcs, àmfores, estàtues,... són productes inventats que responien a determinades necessitats. El vaixell, per exemple, servia per desplaçar-se, l’àmfora per conservar aigua,...Aquests objectes no tenien, com la naturalesa, les seves pròpies lleis, sinó que sempre estaven subjectes a la voluntat d’aquells que els havien inventat. Naturalment la tècnica brotava de les necessitats de l’home, la necessitat d’una expansió colonial que obligava a desenvolupar les arts de la navegació, etc. Aquesta capacitat, la tècnica, era el resultat.

D. CIUTAT
Aquesta forma –la ciutat- no és tan sols l’espai concret on es desenvolupava la vida dels homes, sinó un espai abstracte; una mena de xarxa en què es teixeixen les relacions dels éssers humans que conviuen en aquest espai físic. L’individu percep que no pot viure`separat´ de la ciutat.

E. LLENGUATGE, RAÓ, PENSAMENT
La importància de la comunicació entre els homes és, potser, el més característic d’aquest període. La mateixa estructura del llenguatge manifesta aquesta ambigüitat. Utilitzant una expressió moderna, diríem que el món del lógos es troba en la nostra consciència personal. Els sofistes descobreixen que la vida humana es desenvolupa en funció d la paraula. El llenguatge que obre el món de les relacions humanes també pot tancar-lo, ocultar-lo i tergiversar-lo. Totes les nostres obres han de ser mogudes i justificades en un poder dir. Dualitat entre el fer i el dir requereix ser harmonitzada en una personalitat.

F. EDUCACIÓ
En funció d’aquesta ruptura entre el fer i el dir, els sofistes plantegen l’educació analitzant els continguts que transmet la tradició. Per consegüent, una nova educació que havia de partir d’una crítica dels valors tradicionals, per exemple, el bé, la justícia, la veritat, la llei, la bellesa,etc. L’educació és, doncs, una qüestió de llenguatge i és a través de la comunicació entre els éssers humans com el llenguatge incideix en la ment i en el centre mateix de la individualitat.

G. VERITAT
En una societat predemocràtica, la veritat va estar unida al poder. La veritat és el manament de qualsevol autoritat. La veritat té a veure amb allò que afirmem o neguem i depèn, en cert sentit, de les formes de la proposició. La veritat es manifesta en la forma en què la utilitzem.Però, en definitiva, la veritat quedarà ja lligada a la demostració. Cercar la veritat es converteix, en una tasca humana i compromesa. Viure consisteix, en un joc continu de possibilitats entre les quals els éssers humans han d’elegir i, amb aquesta elecció, realitzar-se.

Comentari dels textos 1,2,3,4,5 de Parmènides

Segons l’afirmació que l’una és i que no és no-ésser, és una ruta fiable, i que no és que és necessàriament no ésser, l’ésser no pot canviar, és únic i ha de emprendre el seu camí, com bé ens parla en el text de la Sendera, per arribar al pensament. Parmènides afirma que és el mateix pensar i ésser, és a dir, que l’ésser és etern, homogeni, immòbil i semblant a una esfera, perquè tot això engloba la perfecció. En l’expressió ``mai podries tallar de manera que l’ésser no es continués amb l’ésser´´, entenem que no es pot alterar la llei de subsistència, és a dir, que els éssers neixin i morin. És com un cicle que fa que tot final torni al seu principi. Quan diu que allò que es pot dir i pensar ha de ser, Parmènides, anticipant-se a la filosofia de Plató, recolza la seva teoria del món intel·ligible i sensible. En general tot s’acaba ajuntant en una única via de recerca, que qui no l’assoleix, segons Parmènides, no evoluciona.Concloent així, podem veure com en general, Parmènides, defensa el monisme ontològic.

- http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=684

- http://www.webdianoia.com/presocrat/parmenides.htm

DEL NO RES NO POT SORTIR RES

Segons aquesta afirmació entenem que sinó hi ha res no en podem treure res, cosa lògica i obvia des de el nostre pensament, però segons Parmènides, l’ésser i el món és estern, cosa que contraria l’afirmació anterior, perquè sinó hi hagués res, el món no podria haver estat creat, cosa que trenca tots els nostres esquemes. D’aquí hi podem treure un altre cop, la mateixa conclusió de què l’univers és com un cicle que sempre va girant i sempre és el mateix, és a dir, res no es crea ni es destrueix.

Pàg 11. Comentari del fragment de Anaximandre

Aquest petit fragment d’Anaximandre ens parla sobre l’etern retorn, és a dir, sobre un cicle que no té ni principi ni final. Quan Anaximandre fa referència al naixement i la destrucció, fa referència a una dualitat de contraris, perquè una cosa pugui ser destruïda, prèviament ha de ser creada, i així successivament, és a dir, que perquè existeixi una realitat ha d’esxistir el seu contrari. Quan Anaximandre esmenta el terme justícia, fa referència a la idea d’un ordre en el procés de la realitat, on la justícia és la que ha d’equilibrar el desordre, la majoria de cops, creada pels homes.

-http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.nueva-acropolis.es/filiales/filosofos/anaximandro.jpg&imgrefurl=http://www.nueva-acropolis.es/almeria/biografia.asp%3Fbio%3D73&usg=__Qxd6Q427JsE_C74W67NXRQ_SCak=&h=287&w=290&sz=66&hl=es&start=12&tbnid=aJ2Ngc-sybXiBM:&tbnh=114&tbnw=115&prev=/images%3Fq%3Danaximandro%26gbv%3D2%26hl%3Des%26sa%3DX

- http://www.luventicus.org/articulos/02A034/anaximandro.html

Projecte 1. Vida i obra de Ludwig Wittgenstein

Ludwig Wittgenstein (1889-1951), filòsof austríac (nacionalitzat britànic), un dels pensadors més influents del segle XX, que va ser reconegut en especial per la seva contribució al moviment conegut com a filosofia analítica.

Ludwig Josef Johann Wittgenstein, el seu nom complet, va néixer el 26 d'abril de 1889 a Viena, en el si d'una família rica i ilustrada. Després d'haver estudiat a Linz i Berlín, es va traslladar a Gran Bretanya per completar la seva formació com a enginyer en la Universitat de Manchester. El seu interès per les matemàtiques pures el va portar al Trinity College de la Universitat de Cambridge, centre on va rebre classes de Bertrand Russell. Allà va orientar el seu interès cap a la filosofia. Després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial es va allistar a l'exèrcit austríac i va ser precisament durant la contesa quan va redactar el seu escrit més famós, Tractatus logico-philosophicus (1921), obra que, segons ell, aportava la "solució definitiva" als problemes filosòfics. Més tard es va apartar de la filosofia i durant anys va ensenyar en una escola d'Àustria. El 1929 va tornar a Cambridge i, assignat al Trinity College, va reprendre el seu treball filosòfic. Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus ia desenvolupar altres opinions, que serien plasmades en les seves Investigacions filosòfiques, títol publicat amb caràcter pòstum el 1953.

Home sensible i profund, sovint es mostrava solitari i amb tendència a la depressió, Wittgenstein odiava la petulància i va ser famós pel seu senzill estil de vida. Tenia una forta personalitat, i va exercir una considerable influència en les seves amistats. Retirat de la docència el 1947, va morir el 29 d'abril de 1951 a Cambridge.

OBRA

En l'evolució filosòfica de Wittgenstein poden distingir dues èpoques diferents: un primer període, representat pel Tractatus, i un altre posterior, representat per les Investigacions filosòfiques. Al llarg de la major part de la seva vida, però, Wittgenstein, com una constant, va concebre la filosofia com una anàlisi conceptual o lingüístic. Al Tractatus va defensar que la "filosofia pretén la clarificació lògica de les idees". En les Investigacions filosòfiques, però, mantenia que la "filosofia és un combat contra l'encís de la nostra intel ligència per mitjà del llenguatge".


Enllaços on podeu saber-ne més sobre la vida i obra d'aquest filòsof tant important com va ser Ludwig Wittgenstein:

- http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=616

- http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2441

- http://usuarios.iponet.es/ddt/w.htm

http://www.ideasapiens.com/autores/Wittgenstein/

Presentació tema 13 filosofia

Uploaded on authorSTREAM by aida13



Aquesta és la meva presentació en Power Point sobre el tema 13 de filosofia, Fonaments de l'estat social i democràtic de dret.En aquesta presentació podrem observar de manera esquematitzada i ven estructurada, les idees principals del tema. Espero que us agradi.

Pàg 214 doc.3

Ciutadania democràtica
De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?

Doncs que tothom ha de poder formar part d'aquesta,però algunes persones amb característiques determinades, no han de poguer ser integrades de la mateixa manera.

Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè tothom ha de reconèixer les arrels.

A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?
I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?
Per què considera que aquests modes d´entendre la democràcia són excloents?
Es refereix a que hem d'acceptar a les altres cultures, perque les persones que s'han d'incorporar, també se'ls hi han d'acceptar es seus drets.

Doc 9. pàg 200

El regne dels fins és com un abstracte en el qual allò que t´preu no té dignitat, i viceversa. Es aquell món en que aquelles coses que ens proporcionen plaers poden ser aconseguides per mitjà dels diners, cosa que no passa amb la dignitat.
La dignitat és aquella consequència que tenim les persones que fa que siguem úniques i per això no te preu. És autònomes fonament dels drets humans.

Dilema 3. pàg 206

1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.

Pujar-li: -Indicario favoritisme.
-Conflicte entre altres alumnes.

No pujar-li: -No poder arribar a la nota.
-Petit enfrontament.

2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?

No, perquè no per ser feliç sempre es necessita fer ús de la justícia.

3. Què faria un utilitarista de la regla?

No pujarli l anota degut a que hi ha una norma que indica que l'alumne t´la nota que es mereix.

I de l'acte? li pujaria.

Dilema 2. pàg 206

1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?

No, perquè principalment ha de pensar en el benestar de la sva familia, que el se suposa que forma part de la seva felicitat.

2.Tenim obligacions amb les generacions futures?

Si però fins a un cert punt, és a dir,que no ens arribi a perjudicar.

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?

No, perquè sinó entrariem en un rol d'egoisme per subsistir.

4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?

Arriban a un consens valorant les conseqüències positives i negatives.

5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?

Del govern perquè és el benestar del seu poble i dels individus, perquè cadascú ha de ser responsable dels seus actes.

6. Què hi diria un utilitarista?

Que hauria de continuar talant arbres, per un benefici pròpi.

Tema 10: Definicions

Intel·lectualisme moral: és la posició que diu que és impossible obrar malament expressament i identifica el saber amb la virtut.

Maièutica:és l mètode de l’art de donar a llum la veritat.

Hedonisme: és aconseguir evitar el dolor i experimentar el plaer per ser feliç.

Felicitat d’ Aristòtil: ser feliç és ser home en el sentit més ampli de la paraula, identifica el bé amb el plaer de desenvolupar l’activitat intel·lectual.

Prudència: és la virtut intel·lectual que ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

Pau interior: és actuar amb apatia fent-se sensible al sofriment i opinions alienes.

Aritmètica dels plaers: el plaer és pot mesurar i aquests es poden comparar.

Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l’acció en que ens trobem es sotmet alguna de les regles que consideren morals.

Ètica deontològica: és la tradició iniciada per Kant i es preocupa pel deure i les normes.

Imperatiu categòric: són ordres que obliguen de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi.

Dignitat humana: conseqüència de l’autonomia moral i que implica un respecte dels drets de cadascú.

Intuïcionisme dels valors: poden captar els valors de les coses a través d’una intuïció emocional.

Comunitarisme: ètica que defensa les comunitats davant la pèrdua d’identitat i individualisme.

Universalisme: defensa una ètica universal i recorden la solidaritat de grup i una valors que tothom ha de compartir.

Cançò de llibertat

LLETRA:

Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad
Oye tu mi canto
oyelo, oyelo
oye tu mi llanto
oyelo, oyelo
Hermanos y hermanas de otras razas
de otro color y un mismo corazon
rezas y rezas y nada enderezas
por eso hagamos la revolucion, de amor
oye
Estamos exigiendo todo el respeto
respeto al indio y a su dignidad
ya lo dijo villa, dijo zapata
Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad
Oye tu mi canto
oyelo, oyelo
oye tu mi llanto
oyelo, oyelo
oye tu mi canto
oyelo, oyelo
oye tu mi llanto
oyelo, oyelo
Como tendriamos libertad?
como tendriamos dignidad?
como desearia yo
como desearia el amor
Cuando tendremos la democracia?
cuando tumbemos la burocracia
cuanto desearia yo
menos demencia y mas amor
Amor, dolor, amor
oye tu mi canto
Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad

Som lliures, o no ho som?

Som lliures quan:
- Tenim llibertat d'expressió.
- Tenim llibertat a tenir ls nostres drets.
- Tenim llibertat per votar.
- Podem pensar el que volem.
- Podem escollir el nostre futur.
- Tenim llibertat a comprar-nos el que necessitem per a nosaltres.

No som lliures quan:
- No tenim llibertat a escollir entre viure o morir.
- No tenim llibertat a decidir. (Dictadura.
- Per corrompre els drets dels demes.
- No podem implantar les nostres normes.
- Un nen petit se li porhibeixen moltes coses per el seu bé.

Jean-Paul Sartre

Jean-Paul Sartre(1905-1980)

-Màxim representant de l'existncialisme juntament amb Heidegger i Jaspers.
-És el filòsof de la llibertat.
-L'existencialisme defensa que l'existència precedeix a l'essència. Diu que primer existim i despres ens fem, ens anem construint.
-Sartre deia: Ningú neix cobard ni valent, ens fem així.
-Diu que Déu no existeix, tot és possible. No hi ha res transcendent que dongui sentit al morir.
-Diu que la vida és absurda, no té sentit. Cadascú hem d'escollir el nostre camí, perquè estem condemnats a ser lliures.
-Tot projecte, és un pojecte destinat al fracàs.
-La novel·la mé important de Sartre és: LA NAUSEA

Definicions Tema 9

-Temperament: és el conjunt de sentiments i passsions que resulten difícils de controlar.
-Hàbit: és la repetició d´actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.
-Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.
-Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.
-Llibertat interna: és l´absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).
-Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.
-Destí: afirma que hi ha una llei que regeix l´univers.
-Determinisme econòmic: exemple de det. reduccionista que afirma que estem influenciats pel gens.
-Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produits per una causa.
-Autonòmia moral: afirma que el subjecteés dóna a si mateix la llei pròpia.
-Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.
-Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
-Responsabilitat: concepte que ha d´assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.
-Principi de responsabilitat: és el principi que defnsa H. Jonas que defensa hem d´assumir les conseqüències de les accions alemenys no pitjor del que és ara.

Creus en el destí?

Des de el meu punt de vista, crec que el destí és una ideologia que encara no s'ha acabat de concretar la seva credibilitat. Cadascú té la seva opinió sobre aquest, però de totes maneres voldria afegir qu des de el meu parer, el destí no existeix, ja que no esta escrit en cap lloc ni per ningú. És més, el nostre ``destí´´ com així l'anomènen, és el resultat dl treball realitzat per nosaltres al dia a dia. Cadascú escolleix com vol que sigui el seu futur, i per conseqüent hom a de ser conscient i responsable dels seus actes i conseqüències.
Crec que crure en una cosa que no podem ni veure ni tocar, és com el concepte de ``nirvana´´, una ideoogia que encara ingú a pogut assolir.

Exemples de diferents tipus de fal·lacies.

- PREGUNTES COMPLEXES:
Has deixat de molestar el meu cosí

-ARGUMENT AD IGNORATIAM:
Com no tinc proves per inculpar l'acusat, el declaro innocent.

-ARGUMENT CIRCULAR:
No he estudiat, per tant no he aprovat. No he aprovat, perquè no he estuiat.

-ARGUMENT AD HOMINEM:
Com pots dir-me que no vagi a la discoteca amb 16 anys, si tu amb 14 anys ya hi anaves?

-ARGUMENT D'AUTORITAT:
Els cienifics afirmen que l'abús de l'internet crea transtorns mentals.

-ARGUMENT AD BACULUM:
Si no em voteu, el país caura en la crisis.

-ARGUMENT AD POPULUM:
Si em voteu a mi, prometo fer canvis que millorin el benestar de la societat.

-ARGUMENT EX POPULO:
Cada 9 de 10 dones, afirmen que aquesta crema, redueix les arrugues.

-ARGUMENT POST HOC, ERGO PROPTER HOC:
Si em porto un pelux, que el tinc des de petita, al exàmen, em donarà sort i aprovaré.

-GENERALITZACIÓ PRECIPITADA:
Tots canaris són grocs.

-ARGUMENT DEL PENDEN RELLISCÓS:
Si beus, no condueixis, perquè pots tenir un accident i morir.

L'ésser humà esta condemnat a ser lliure?

Quan Jean-Paul Sartre esmenta auquesta frase, crec que es refereix a la realitat humana, és a dir, a la realitat que ens envolta. Si que es cert que som lliure, però tot i això tambés sen's prohibeixen certes coses`. Però deixant això de banda, em volia centrar en la emfatització que l'autor seggereix quan diu que l'ésser humà és CONDEMNAT. Per al meu paer, crec que no és exactament una condemna, el fet que puguem ser lliures. Si que es cert que té els seus desvantatges, i obviament uns avantatges, però no ens oblidem de que el fet de ser lliure és un dels nostres drets més valiosos, ja que ens dona la possibilitat d'escollir situacions i coses les quals són exposades en el nostre entorn dia a dia.
El que és cert, és que la llibertat també està relacionada amb el simple fet de que abusem d'ella fins al cert punt de no ser conscients de les conseqüències.
Per concloure, crec que l'home per determinació és lliure, però se li han d'ensenyar uns valors per poder fer-ne ús d'ella correctament.